Els experts forestals deploren el tancament de torres antiincendis

Malgrat no disposar de la notorietat amb què compta la figura del bomber a la societat, els guaites de les torres de vigilància antiincendis tenen el suport majoritari dels que coneixen la realitat de les polítiques de prevenció i extinció de focs forestals. Són professionals que destaquen la idoneïtat d'aquests punts estratègics si es vol afrontar la campanya forestal amb les màximes garanties, i que alerten que el tancament de 38 d'aquestes torres en a penes sis anys (gairebé la meitat, com va informar ahir EL PERIÓDICO) disminueix sensiblement la capacitat de resposta davant situacions de risc per les flames.

Alguns, com l'enginyer forestal Guillem Argelich, no combreguen amb la idea de prescindir d'un instrument de solvència «totalment contrastada». «Els guaites coneixen perfectament el territori, que poden atalaiar des d'ubicacions privilegiades, i en cas de risc estan plenament capacitats per interpretar factors que seran determinants per preveure l'evolució del foc, com la direcció i la intensitat del vent, la tipologia de la columna de fum i l'entorn en què es propaga».

Un perfil especialitzat i amb experiència que avalen el seu valor com a complement per a l'extinció. «Quan els bombers reben una alerta d'incendi forestal d'un ciutadà el primer que fan és contrastar la informació amb la torre de vigilància de la zona», exposa Argelich. «No seria la primera vegada que és una crema de restes de la poda d'oliveres, que sorprèn una persona del carrer però que no implica cap risc». Si de cas, el risc resideix en el possible «malbraratament de recursos» públics quan es constata que l'avís només és una falsa alarma.

El president del Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa els propietaris de boscos, Rossend Castelló, qualifica de «molt mala notícia»  la reducció d'un servei que, recorda, «funciona des de fa dècades». «Les torres no són la màxima prioritat en la lluita forestal, com és dotar de més recursos els bombers i millorar l'estat dels boscos, massa descuidats», exposa. «Però és una nova evidència del paper de les administracions, de la gradual reducció de recursos, de la poca importància que donen als boscos», conclou Castelló.

Argelich incideix en l'estratègia de la Generalitat i les alternatives als guaites. Dubta de l'efectivitat de substituir-los per càmeres i recorda que les màquines «pateixen avaries», necessiten ulls humans per interpretar dades i no aporten «la informació que sí que garanteix» el guaita. Tampoc entén que es delegui en el ciutadà i en les noves tecnologies les alertes d'incendis. «La seguretat de la població és responsabilitat de les autoritats i descarregar-la en el ciutadà em sembla una greu omissió», recalca.

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

CÀRREGA DE L'OPOSICIÓ / També en l'àmbit polític sorgeixen veus discrepants contra els plans d'Interior. Ferran Pedret, diputat del PSC al Parlament, entendria «el tancament puntual d'alguna torre» per la millora dels sistemes de comunicació, però manifesta la seva preocupació davant la clausura massiva i el risc de prescindir de l'experiència d'uns professionals que poden ser «el complement perfecte» per a les millores tecnològiques. «Els serveis públics i els d'emergències en particular s'estan ressentint de les retallades, i això comporta un increment del risc per a la seguretat del ciutadà», addueix Pedret.

David Fernàndez (CUP) coincideix a criticar l'augment de la inseguretat en la lluita contra els incendis «per estalviar-se xavalla», així com que el compromís de les alertes recaigui majoritàriament en la ciutadania, i per a això aporta una dada: només el 20% dels més de 35.000 avisos d'incendis de vegetació que va rebre el 112 fa dos anys van comportar intervenció dels bombers, la resta de mobilitzacions es van evitar amb una consulta prèvia amb les torres.