L'herba actual és 10 vegades més potent que la dels 'hippies'

La principal seqüela que arrosseguen els adolescents que han consumit cànnabis des de la infància és la llacuna educativa amb què invariablement entren a la vida adulta, i una certa tendència a «fantasiejar» i no complir els seus propòsits, assegura Miquel Casas, responsable de Psiquiatria a l'Hospital de la Vall d'Hebron i investigador de les substàncies addictives. «En els dos o tres anys que un adolescent ha estat consumint porros -en el supòsit que ho deixi-, li ha estat impossible fixar l'atenció en una lectura o concentrar-se en un pensament abstracte», afegeix el psiquiatre.

«Encara que només en consumís el cap de setmana, no ha pogut estudiar perquè l'efecte de l'herba persisteix diversos dies -assegura Casas-. El cànnabis és l'única droga que es manté en el cos més de 24 hores: tres setmanes després de fumar-ne, encara n'hi ha restes a la sang».

El mètode de cultiu actual del cànnabis -«plantes regades a casa per la mare, incentivades amb una llum potent»- proporciona una herba d'una puresa molt superior a les seves predecessores. «El cànnabis d'ara, fet a casa, és 10 vegades més potent que el que fumaven els hippies», diu el psiquiatre. «Tres porros d'avui produeixen l'efecte de 30 dels que es fumaven els Beatles».

ELS INEFICAÇOS / Com passa amb totes les drogues, la tolerància al cànnabis augmenta a mesura que se'n consumeix. Per aconseguir el mateix relax, la pau i la sensació de benestar que indueixen els primers porros, cal anar incrementant la quantitat d'herba fumada. I causa dependència. «La necessitat de continuar consumint provoca que l'addicte organitzi la seva vida al voltant del cànnabis», assenyala Casas.

Notícies relacionades

Joves addictes al porro

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

Un tret que caracteritza els habituals del porro és la seva personalitat il·lusa i ineficaç. «Són aquelles persones que parlen de grans objectius, que sempre estan fent propostes i planegen munts de coses que no compleixen mai -explica el psiquiatre-. No són psicòtics, són fantasiosos. Poden prometre als seus pares que, si deixen els estudis, faran això i allò, però, 10 anys després, no han fet res».

S'ha arribat a aquesta situació pel «poc cas o per la infravaloració» que la societat, els metges i les famílies mostren envers el cànnabis, diu Casas. «Els germans grans els diuen que l'herba és boníssima; Barcelona és plena de botigues precioses que n'ofereixen les llavors i als clubs se'n consumeix cada vegada més. Els adolescents arriben a la conclusió que fumar porros no pot ser dolent», assegura.