Joves addictes al porro

El nom tècnic és consum problemàtic entre adolescents. El nom humà és Raquel. O Carlos. Perquè són ells els que han vist com el cànnabis els ha arruïnat l'adolescència, al separar-los dels pares, dels amics, dels estudis, i enfonsar-los en estats de depressió i d'ansietat. I hi ha més noms. Milers. A Espanya, segons l'últim estudi del Pla Nacional sobre Drogues, 83.000 adolescents estan en aquesta situació de risc, cosa que ha portat el delegat del Govern en aquesta matèria, Francisco de Asís Babín, a sentenciar: «Tenim un problema amb el cànnabis».

Projecte Home, l'entitat que es troba a la trinxera de la lluita contra les addiccions, ha constatat com el consum problemàtic de cànnabis entre adolescents comença a adquirir categoria d'epidèmia. «El cànnabis no para de créixer com a substància principal de consum entre els adolescents i els joves d'edats compreses entre els 13 i els 23 anys», assenyala Oriol Esculies, director de Projecte Home a Catalunya. La prova és que, dels joves a qui aquesta entitat ajuda a desintoxicar-se, el 79% hi recorren pel consum del cànnabis. «Fa sis anys, el percentatge era gairebé la meitat, el 44%», explica Esculies.

Aquest increment està present en les estadístiques de les oenagés i altres entitats, i va indubtablement lligat a l'explosió de l'autocultiu, que s'ha disparat al llarg dels últims anys a Espanya. «Tenim la marihuana més barata de tot Europa», lamenta el delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.

Segons aquesta entitat, el percentatge de consumidors problemàtics de cànnabis entre joves de 14 a 18 anys no para de créixer. Així, actualment, de cada 100 joves que l'últim any van fumar marihuana, 16 en són consumidors de risc, és a dir, addictes. Això suposa el 3,8% del total de la població d'entre 14 i 18 anys. Són joves que fumen cànnabis abans del migdia, que ho fan sols i que presenten problemes de memòria. El seu entorn els recomana que en redueixin el consum, han intentat fumar-ne menys i no ho han aconseguit, i han tingut disputes, baralles o mals resultats escolars a causa del cànnabis.

ATACS D'ANSIETAT / La Raquel i el Carlos eren d'aquests. Podrien posar un asterisc al costat de cadascuna d'aquestes característiques. A la noia, que té 16 anys, el cànnabis li va apagar aquell somriure enlluernador que, després de desintoxicar-se a Projecte Home, torna a lluir. «Vaig començar per curiositat i al final no podia viure sense cànnabis. Si no en tenia a l'abast m'agafaven atacs d'ansietat», recorda aferrant-se a la mà del pare. La noia posa sobre la taula la principal mentida sobre el cànnabis. «Et diuen que no genera addicció. Però sí que ho fa», diu. I assegura que en els moments de màxima addicció, amb tot just 15 anys, va arribar a fumar «23 porros en un dia». «Em llevava i me'n fumava un. Estava tot el dia col·locada».

El pare no li deixa anar la mà. És difícil determinar qui s'agafa a qui. Potser tots dos ho fan. Ara estan molt units, però han passat un malson. Manuel, un homenàs de mans robustes, es descompon al recordar els fets. «La Raquel era una nena 10. Es treia bé els cursos, era carinyosa, tenia do de gents. Era la meva princeseta i, de sobte, es va convertir en un ogre. Tot eren crits, cops, empipades», explica. Ni recorda les vegades que va haver de trucar als Mossos, ja que passaven les hores i la noia no tornava a casa. «Els pares estem massa ocupats en les nostres feines, en la hipoteca, en els diners. Hem d'estar més pendents dels nostres fills perquè aquesta droga, la marihuana, és per tot arreu», diu.

La Raquel reconeix que, tot i que només tenia 13 o 14 anys, li era molt fàcil aconseguir-ne. «Jo entrava en clubs cannàbics a aconseguir marihuana i me la donaven malgrat que només era una cria», comenta. «Et quedes sola. Vas perdent els pares i t'allunyes de tots aquells amics que no fumen. És un forat. Al final només vols estar en un parc fumant», diu. Després d'un any i dos mesos a Projecte Home, la Raquel és una nova persona. «La vida m'ha donat una altra oportunitat».

El Manuel, com a pare, n'ha extret diverses lliçons. «La principal és que, si el teu fill té una addicció, has de recórrer a professionals com Projecte Home. Tu sol no ho sabràs fer. Si la tanques, fugirà. Si li prohibeixes anar amb tal o tal altre amic, se n'hi anirà segur. Si li crides, es tancarà en ella mateixa».

Notícies relacionades

L'herba actual és 10 vegades més potent que la dels 'hippies'

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

El Carlos, quan mira enrere, també rememora aquelles enganxades amb els seus pares. Ell, que va començar a fumar amb 17 anys, estava en ple enfonsament. «Comences de broma, per curiositat, i hi vas caient». A ell, com a la Raquel, li fa gràcia quan es parla de l'aparent innocuïtat del cànnabis. «No només genera addicció, sinó que és la porta a altres drogues, ja que al final necessites altres estímuls més potents», comenta el Carlos, que va arribar a fumar-se'n 13 grams en un dia.

«COM UNA TOMBA» / Aquesta addicció et porta a conductes problemàtiques. «Comences a robar. Jo primer robava a la meva mare. Després vaig arribar a robar diners i joies als pares dels meus amics quan anava a casa seva», recorda. «Al final, portava una motxilla tan feixuga a sobre que ja no podia avançar. Em sentia com en una tomba», explica. I quan la seva mare va descobrir que havien desaparegut totes les joies, aquell precari món es va enfonsar. «Vaig parlar amb els meus pares i em van acompanyar a Projecte Home. I me n'he sortit».