Nova polèmica mediambiental
Marea humana negra
Les Balears es mobilitzen contra les prospeccions per por que afectin el turisme i el medi ambient La Cambra autonòmica també s'hi oposa
Manifestants contra els sondejos a Palma. /
Ecologistes i hotelers, polítics d'esquerres i de dretes, pescadors i banyistes, famosos i ciutadans corrents, tothom diu no. Balears no vol hidrocarburs que posin en perill el seu medi ambient i la seva economia, fonamentada en el turisme. Milers de persones han secundat múltiples protestes convocades des que van transcendir els plans de la petrolera escocesa Cairn Energy de buscar hidrocarburs al Mediterrani balear, un projecte pendent d'informes mediambientals per a la fase preliminar dels sondejos sísmics.
La resistència es va iniciar a les Pitiüses, on el 9 de juliol de l'any passat es va llançar la plataforma Aliança Mar Blava-Eivissa i Formentera zona lliure de prospeccions, conformada per una trentena d'entitats entre les quals hi ha administracions públiques, empreses del sector turístic, nàutic i pesquer, diverses organitzacions socials i ecologistes, a més de múltiples institucions públiques i privades. Convençuts que «el projecte petrolífer no és una realitat irrevocable», van iniciar una singladura que va sumar noves adhesions i que s'ha estès per tot l'arxipèlag i més enllà.
Del blau al negre
Primer va ser el blau el color que va tenyir els carrers de les illes, el 22 de febrer, quan desenes de milers de ciutadans van protestar amb el lema Balears diu no!. La massiva resposta va sorprendre fins i tot els convocants. Les més matineres van ser Formentera i Menorca, amb concentracions al migdia a Maó i Ciutadella. A la tarda, la protesta es va traslladar a Eivissa, la més sensibilitzada per la proximitat de l'àrea afectada, situada a 30 milles de la seva costa. Manifestants vestits amb samarretes blaves, cartells i pancartes, motius marins i molt colorit van ocupar el centre de la ciutat, fins on es va desplaçar el president José Ramón Bauzá per unir-se a la marxa encapçalada pel lema Errar és humà. Rectificar és possible. A la platja de Can Pere Antoni va culminar aquell dia la multitudinària protesta mallorquina, en la qual 5.000 persones van sortir des del parc de Sa Feixina per evidenciar el seu rebuig a la recerca d'hidrocarburs a la costa. Dissabte passat un miler de persones van secundar una altra crida a la capital, aquesta vegada a la platja de Palma i vestides de negre per enllaçar-se en una cadena humana vora el mar. La convocatòria no va tenir l'assistència desitjada al coincidir amb la marxa per una educació de qualitat, pública i en català en la qual 7.000 persones van caminar des d'Inca fins a Palma.
A més de manifestacions, concentracions i 75.000 al·legacions, el rebuig a les exploracions petrolíferes ha propiciat accions artístiques compromeses, com la de Jil Love, que després de cobrir de quitrà el seu cos nu, es va tombar a la platja de Talamanca (Eivissa), juntament amb 20 persones més, tot simulant un grup de dofins morts, que va retratar el fotògraf Víctor Oliver. Dies abans, l'artivista va portar la seva denúncia a la Gran Vía de Madrid, «perquè és un problema desconegut per a molts espanyols». La consciència ecologista ha arribat a estrelles de tot el món que es resisteixen a perdre el paradís del seu descans. «Eivissa està en perill», va alertar a Twitter als seus més de 12 milions de seguidors Paris Hilton. Animada per Jade Jagger, filla del cantant dels Rolling Stones, la model Kate Moss es va sumar a la causa, que també ha seduït l'actriu Sienna Miller, la cantant Sophie Ellis-Bextor, el raper P. Diddy i el discjòquei Carl Cox, entre d'altres. A Espanya, l'actriu Paz Vega i el cantant Alejandro Sanz són alguns dels abanderats de la resistència.
El Parlament balear ha aprovat per unanimitat una moció contrària a les prospeccions, però ni això ha evitat la controvèrsia. Els cinc diputats del PP balear a Madrid han votat en contra d'iniciatives que propugnaven la seva paralització, al·legant que només es buscava crear la divisió en les seves files. Recorden que va ser el Govern de Zapatero el que va autoritzar els sondejos acústics i confien que els informes d'impacte ambiental seran negatius. En cas contrari, Bauzá assegura que recorrerà als tribunals. Els socialistes recriminen als populars la seva «actitud electoralista» a l'unir-se a les protestes però sucumbir en l'acció política davant del Govern de Rajoy, favorable a la recerca de nous recursos energètics al país. L'expresident balear Francesc Antich aposta per pagar una indemnització de 410.000 euros a Cairn Energy per les despeses acumulades des que va obtenir la concessió a canvi d'abandonar el seu projecte. La plataforma Aliança Mar Blava estudia portar aquest assumpte a Europa.
