Salut es confessa impotent per abaixar les llistes d'espera

La Generalitat no té un pla concret, d'eficàcia assegurada, que li permeti reduir a curt o mitjà termini l'enorme llista d'espera -181.600 persones el passat 31 de desembre- que agrupa els que han estat informats pel seu metge que han de ser operats d'una malaltia o alteració en principi no urgent. Aquesta demora, avançada per EL PERIÓDICO el febrer passat, supera en 28.000 persones l'acumulada el 2010, i és conseqüència directa de les retallades pressupostàries que la Conselleria de Salut ha imposat des del 2011 en el sistema sanitari. Entre aquests 181.600 pacients hi ha els 75.000 afectats per alguna de les 14 intervencions que històricament han caracteritzat les llistes d'espera.

Les iniciatives en què confien els responsables de Salut per absorbir tanta demora quirúrgica exigiran profunds canvis estructurals en el sistema, una transformació que difícilment proporcionarà en els anys immediats la solució que requereix un problema sanitari i social tan greu. Pretenen, per exemple, que els hospitals públics es converteixin en centres fonamentalment quirúrgics, on siguin minoria els pacients que ingressin sense haver requerit cirurgia.

En l'actualitat, els malalts operats ocupen el 50% dels llits. La resta, pateixen pneumònies, infarts, ictus o qualsevol altra malaltia greu. «La idea és que els pacients quirúrgics ocupin fins a un 70% dels llits dels hospitals, cosa que evitaria acumular tanta demora -va afirmar Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut (CatSalut)-. Per aconseguir aquest canvi hem de millorar la gestió de l'assistència i incrementar l'hospitalització domiciliària».

UN ÚNIC LLISTAT / La segona mesura estudiada, que ahir va citar el conseller de Salut, Boi Ruiz, després de comparèixer al Parlament, consistiria a unificar les llistes d'espera de determinades patologies, generades per diversos hospitals, de manera que els que esperin quiròfan en un centre saturat de demanda puguin ser intervinguts en un altre que tingui menys activitat. «El pacient tindrà sempre l'última paraula, haurà d'acceptar el canvi i permetre que l'operi un cirurgià que no coneix», va puntualitzar Ruiz. Aquesta opció sempre ha existit per a les 14 intervencions en què el temps d'espera

-protegit per un decret llei- no pot excedir els sis mesos. A la pràctica, poquíssims pacients accedeixen a ser intervinguts en un hospital amb baixa activitat i per un cirurgià desconegut.

Més enllà d'aquestes alternatives, el conseller Ruiz va reiterar que només un canvi significatiu, d'àmbit estatal, en l'«infrafinançament crònic» del sistema sanitari públic podrà solucionar de forma radical el problema de les llistes d'espera. «Per operar ara aquelles 181.000 persones en espera necessitaríem 360 milions d'euros addicionals», va dir Ruiz. «El sistema sanitari públic espanyol requereix un finançament superior al que rep -va afegir-. En això coincidim totes les comunitats autònomes».

INICI DE LA DEMORA / Els endarreriments quirúrgics acumulats a Catalunya, els pitjors des de la reinstauració de la Generalitat, estan provocant un creixent malestar ciutadà, que canalitzen associacions de pacients dedicades a facilitar que els afectats reclamin una revisió del seu procés. El fet que la incorporació a una llista d'espera quirúrgica no impliqui conèixer la data en què es realitzarà la intervenció -situació reconeguda pel director del CatSalut- propicia inquietud en nombrosos malalts, que arriben a dubtar que el seu nom figuri en algun llistat. «Les llistes no es manipulen i no existeixen llistes b -va assegurar Padrosa-. Si les haguéssim volgut maquillar, ho hauríem fet fatal, perquè són altíssimes».

A Catalunya, el pacient queda en llista d'espera en el moment en què el seu metge li indica que ha d'accedir a una intervenció quirúrgica, va reiterar ahir el conseller Ruiz. «Altres comunitats autònomes posen el pacient a la llista d'espera quan se li assigna quiròfan. Aquí no», va insistir. Aquesta situació d'espera pot ser certificada pel CatSalut si el pacient ho sol·licita. Hi té dret. El conseller va instar els ciutadans que sospitin que la seva història clínica no rep el tracte adequat que reclamin davant el seu hospital.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

DERIVACIONS DENUNCIABLES / Ruiz també va animar a informar el CatSalut si algun metge proposa al seu pacient eludir una espera optant pel quiròfan d'un centre privat. «La llei general de sanitat prohibeix de forma explícita que els pacients que accedeixen al sistema públic siguin reconduïts a una clínica privada -va insistir Ruiz-. Demano als ciutadans que presentin denúncies si es troben en aquesta situació».

Tant o més que les xifres de persones en espera preocupa el temps que es prolonga aquesta demora, en especial als que la pateixen. «Les llistes s'actualitzen en funció de l'estat del pacient, i no del dia en què es va iniciar l'espera», va puntualitzar el director del CatSalut. Dels pacients que esperen cita amb el quiròfan, 72.000 van iniciar l'espera fa menys de tres mesos, 33.000 pateixen un retard de prop de sis mesos i 17.400, d'uns nou mesos. Per als que requereixen intervencions amb un ajornament que es considera molt tolerable l'espera pot superar els quatre o cinc anys.