El 'lobby' de la marihuana

Keith Stroup té la sensació d'haver viscut ja aquest moment. El 1972, dos anys després de fundar amb 5.000 dòlars donats per la Fundació Playboy el primer lobby dedicat a defensar la legalització de la marihuana als EUA, una comissió governamental constituïda per encàrrec del president Nixon en va recomanar la despenalització. Onze estats ho van fer abans del final de la dècada i Carter va portar fins i tot la proposta al Congrés. «Ens pensàvem que estava fet, el pas següent havia de ser la legalització. No érem conscients de la rapidesa amb què pot canviar l'opinió pública», diu Stroup des d'un despatx decorat amb portades de High Times, la revista sobre marihuana més coneguda del món, i cartells de campanyes reivindicatives.

Stroup ha fet 70 anys, tota una vida d'activisme al capdavant de l'Organització Nacional per a la Reforma de les Lleis de la Marihuana (Norml), el lobby que va crear després de radicalitzar-se durant les protestes contra la guerra del Vietnam. Aquella generació de nord-americans que associaven la maria amb la contracultura hippy i el desacatament a l'autoritat ha passat a millor vida. «Hem viscut més que ells. L'herba ja no té un estigma polític», es felicita aquest advocat. Del 12% que recolzava la legalització el 1970, s'ha passat al 58%, segons les enquestes de Gallup.

LEGALITZACIÓ PROGRESSIVA / En contrast amb el que passa a Catalunya, on la regulació dels clubs cannàbics s'encalla per les divergències entre Salut i Interior, la regulació als Estats Units avança a marxes forçades. El mapa de la prohibició s'ensorra. Colorado i Washington han legalitzat la venda per a ús lúdic; uns altres 20 estats i el Districte de Colúmbia, la marihuana terapèutica, i n'hi ha 16 que han descriminalitzat la possessió de cànnabis per a consum propi.

Per arribar fins aquí ha estat fonamental la feina feta per una colla d'organitzacions que financen campanyes polítiques, participen en la legislació i dirigeixen l'estratègia en els estats que plantegen canvis del marc legal. El lobby s'ha anat professionalitzant amb el temps. Els seus nous soldats porten americana i maletí. I ja no parlen del plaer de col·locar-se, sinó d'impostos, regulacions i disparitats racials en l'aplicació de la justícia.

Hi ha organitzacions com la Drug Policy Alliance, sorgides per combatre la desastrosa guerra contra les drogues. Entusiastes de l'herba com Norml o el Marijuana Policy Project. I un tercer grup amb interessos directes en el monumental negoci que s'entreveu, com Americans For Safe Access, que representa la indústria de la marihuana mèdica. Entre tots han aconseguit que aquesta indústria gaudeixi d'una aura creixent de respectabilitat. «Molts polítics comencen a trucar a les nostres portes. No només ens han perdut la por, sinó que veuen que el nostre suport pot ajudar les seves carreres», diu Morgan Fox, portaveu del Marijuana Policy Project.

POLICIA PER A DELICTES MÉS GREUS / En temps d'estretors econòmiques, tenen dues cartes guanyadores. «Cada cop més gent prefereix que sigui el Govern el que reguli i taxi la marihuana en lloc de les màfies», diu Ethan Nadelmann, director de la Drug Policy Alliance, que en el seu patronat té des d'excaps de policia fins a un expresident de la Reserva Federal (Paul Volcker). «I d'altra banda, volen que la policia dediqui els seus recursos a perseguir delictes més greus». Per il·lustrar-ho, una dada: 750.000 persones van ser detingudes el 2012 per possessió de marihuana, és a dir, un arrest cada 42 segons.

Tradicionalment, ha estat un lobby finançat per poques butxaques. La de l'especulador financer George Soros n'és una. El 1996 va donar un milió de dòlars a la campanya per legalitzar la marihuana medicinal a Califòrnia, el primer estat que ho va fer. En la llista el segueixen fortunes com les de George Zimmer (Men's Warehouse), Gail Zappa (exdona i marmessora de Frank Zappa), Anita Roddick (The Body Shop) o Sean Parker i Dustin Moskovitz (cofundadors de Facebook).

Notícies relacionades

Desenes d'estats debaten la despenalització

La febre de l'herba

Però ningú ha estat tan important per a aquest moviment com Peter Lewis, l'amo de l'asseguradora de cotxes Progressive. Fins que va morir, l'any passat, Norml calcula que es va gastar entre 40 i 50 milions per acabar amb la prohibició. «La seva mort és preocupant, però els empresaris de la marihuana estan en condicions de finançar el seu alliberament», diu Allen St.Pierre, director de Norml.

El vell Stroup ha après a no cantar victòria abans d'hora. «La clau està a mantenir el suport dels no fumadors perquè aquesta batalla no la guanyarem els amants de la maria, sinó els detractors de la prohibició», diu.