El rei Lleó, condemnat a l'atur

Frankelo era un simpàtic elefant alemany que va arribar a Barcelona per ajudar Joan Hortalà en la seva campanya electoral de l'any 1983. El llavors candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona buscava algun tipus d'associació d'idees amb el Partit Republicà dels Estats Units, suposo que més per la denominació republicana que per la seva ideologia. El cas és que a les municipals del 2015 els aspirants del partit independentista s'hauran d'abstenir d'aquest tipus d'exhibició si volen ser conseqüents amb la prohibició de la presència d'animals als circs al seu pas per Catalunya.

El circ com a espectacle amb animals no se'l va inventar cap català ni constitueix una tradició singular catalana, perquè si fos així no es prohibiria, atenent al precedent dels correbous. En aquest supòsit, ens estalviaríem la polèmica o seria d'un altre estil. El cas és que les iniciatives legislatives de protecció dels animals -siguin les corrides de toros o l'aparició de lleons, tigres, elefants o marmotes a la pista central de les veles ambulants- es presenten sempre acompanyades de certa contradicció, sense considerar la imperiosa necessitat de defensar el patrimoni cultural del país.

No hi ha dubte que entre els animals també hi ha classes. Hi ha els pobres pollastres, ànecs, conills, vedells, cabrits, llebres i altres bèsties de la pila que han de patir irremeiablement per al manteniment de l'espècie humana, i després els privilegiats éssers amb sensibilitat física i psíquica i mereixedors de consideració i defensa legal, com els que viuen i actuen als circs.

Una posició intermèdia

Hi ha dos extrems indiscutibles en aquesta polèmica. Un: és perfectament possible l'existència d'un espectacle circense de qualitat i èxit de públic sense la intervenció d'animals. L'altre: existeixen múltiples denúncies de maltractament animal en diversos circs. Però caldrà acceptar també com a punt intermedi que no totes les companyies han estat acusades o denunciades per aquest tipus de comportament inacceptable. Llavors, ¿té sentit prohibir aquesta activitat a partir de la sospita prèvia que tots els animals de tots els circs del món són maltractats o ho poden arribar a ser? ¿No és una presumpció excessiva suposar que tots els exemplars incorporats a les veles provenen del tràfic il·legal o la caça furtiva d'espècies protegides? Naturalment, tant el maltractament com el tràfic il·legal i la caça furtiva han de ser perseguits, però ¿no hi ha un punt de desmesura a proscriure de manera absoluta un costum tan arrelat?

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

S'ha de suposar que els gossos famosos, els cocodrils ferotges, els cavalls ferits en tantes batalles i els lleons dels múltiples safaris cinematogràfics han hagut de passar per algun tipus d'ensinistrament contrari a les seves naturaleses, i no obstant a ningú se li ha acudit fins ara considerar il·legal aquesta mena de pel·lícules. La indústria del cinema s'ha preocupat de fer-nos saber que els animals que participen de l'espectacle no han patit cap dany ni abans ni després del rodatge, i per a això tenen els seus veterinaris. I hem comprat la fórmula.

Una prohibició general en aquesta matèria podria arribar a ser injusta. Sempre hi haurà una empresa -un nucli zoològic itinerant o un criador d'animals exòtics, així es denominen alguns circs- seriosa i respectuosa amb les seves estrelles de quatre potes. Potser, amb un servei d'inspecció eficaç i un règim sancionador estricte n'hi hauria prou. En definitiva, ¿quants circs es poden instal·lar a Catalunya en un any? No s'intueix una tasca ingent. I així se salva la màgia, perquè encara que ens pesi o no la sapiguem veure, hi ha qui la disfruta veient un tigre saltant entre cercles de foc.