Genial matemàtic i mal docent

Com en tot, la generalització és perillosa, però n'hi ha prou d'haver passat per un institut per veure que, a diferència del que passa en l'educació infantil i la primària, en la secundària, la vocació docent brilla a vegades per la seva absència. «Molts dels professors que arriben a l'ESO i al batxillerat no han estudiat una carrera específica que els capaciti per exercir com a docents», argumenta Guillermo Bautista, coordinador del màster de secundària a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

I, en particular en el cas de l'àrea de ciències, moltes vegades acaben treballant com a professors físics, matemàtics, químics o biòlegs que s'han posat a fer classes en un institut perquè no han trobat una altra sortida laboral. «Això no exclou que, una vegada han entrat en aquest ofici, descobreixin que realment tenen vocació per exercir-lo», observa Bautista. Una altra cosa són els professors de llengües, ciències socials i humanitats, aclareix el coordinador del màster de la UOC. Aquests últims «saben, des del moment en què comencen una carrera de filologia o d'història, que una de les principals opcions a l'hora de trobar feina serà la docència, de manera que és possible que si escullen aquests estudis és perquè ja mostren una certa vocació».

Notícies relacionades

La Cerdanya per Setmana Santa: una població que passa de 19.000 a 125.000 persones

Psicòlegs i una "corassa" emocional, els recursos dels agents que desarticulen la pornografia infantil: "És un escenari perillós i dur"

«Ja se sap que un grandiós matemàtic no té per què ser necessàriament un bon professor», constata l'expert de la Universitat Oberta. Les habilitats i els coneixements pedagògics els adquireix el professor de secundària en el màster professionalitzador que imparteixen des de fa quatre anys les universitats catalanes.

Aquest curs de nou mesos, que inclou pràctiques en centres, ha substituït l'antic CAP (certificat d'aptitud pedagògica), «però lamentablement molts dels que l'han cursat no han entrat encara en el sistema educatiu, perquè no han trobat feina», assenyala Jordi Deulofeu, director del departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I els que ja estan dins del sistema, es troben «que la formació permanent és escassa», explica.