El fracàs de la vella escola

Els resultats de l'informe PISA 2012 presentat dimarts, que en aquesta ocasió va centrar l'avaluació dels alumnes de 15 anys en les seves competències matemàtiques (dos terços de la prova corresponien a aquesta matèria), han posat en relleu les deficiències que arrossega l'escola catalana en l'ensenyament tant d'aquesta matèria com de les ciències. En les dues disciplines, el rendiment dels escolars catalans en la prova va baixar respecte a l'edició anterior: 3 punts en matemàtiques i 12 en ciències. En contra de les expectatives de molts, l'informe PISA ha posat en evidència que la preparació científica dels alumnes és insuficient. Els experts coincideixen que els mals resultats obeeixen a factors diversos i característics de les aules catalanes, però també estan d'acord que qüestionen la forma com s'ensenyen aquestes matèries. ¿I com s'hauria de fer?

De moment, indiquen els especialistes, s'ha de trencar amb les antigues formes d'ensenyar, aquelles d'explicació a classe i exercici a casa, trobar fórmules que acostin les matemàtiques i les ciències a la solució de problemes reals per mostrar la relació que tenen amb el món. «S'ha de portar trossos de realitat a la classe. Si es treballa amb dades, es pot demanar als alumnes que mirin per exemple sondejos electorals; si es tracten les distàncies mínimes entre punts, que utilitzin els carrers del seu barri», explica Anton Aubanell, professor de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. «És diferent explicar com es mesura la grua del pati a demanar  als alumnes que formin grups i que facin una suposició argumentada matemàticament de l'altura», afegeix.

GUIA D'ENSENYAMENT / El també membre del Centre Específic de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (Cesire) recorda que la Conselleria d'Ensenyament va publicar l'any passat un document que marca les línies principals de treball per ensenyar matemàtiques, per donar-los un sentit pràctic. Entre els seus punts principals: fomentar l'argumentació de conceptes, el pensament autònom o el treball en equip. «Hi ha més matemàtiques en un bon raonament que en una equació», afirma Aubanell. Per a l'ensenyament de les ciències encara no hi ha guia, però la consellera Irene Rigau es va afanyar dimarts a anunciar que estarà enllestida al gener.

No obstant, i malgrat que les línies estan marcades, els resultats no arriben. «Les orientacions per millorar la competència matemàtica trigaran a aplicar-se, perquè s'ha de  formar també el professorat i s'ha retallat en formació continuada», assenyala Lluís Mora, professor de matemàtiques de l'institut Thos i Codina de Mataró (Maresme), que explica que les classes magistrals han quedat obsoletes. «El que intento és utilitzar recursos audiovisuals, exposicions orals o treballs d'investigació», explica.

L'institut Celestí Bellera de Granollers (Vallès Oriental) ha fet un pas més enllà. El centre fa temps que desenvolupa un projecte de treball cooperatiu, «en el qual s'apliquen aprenentatges de totes les disciplines», relata el director Santi Llorens, professor també del departament de matemàtiques. «Una tercera part  de l'horari escolar, entre 8 i 10 hores setmanals, es dedica a aquest tipus de projectes», indica. Llorens hi aporta un exemple: «El curs passat, els alumnes de tercer d'ESO van haver de passar a escala els edificis més alts del món. Això els va suposar haver de buscar informació, en algun cas en anglès, traslladar les unitats matemàtiques i, finalment, dibuixar-los a plàstica o audiovisual». L'experiència, destaca, ha estat tot un èxit. «El problema, moltes vegades, és que no saben com aplicar els coneixements que ja dominen», constata el docent.

Notícies relacionades

La Cerdanya per Setmana Santa: una població que passa de 19.000 a 125.000 persones

Psicòlegs i una "corassa" emocional, els recursos dels agents que desarticulen la pornografia infantil: "És un escenari perillós i dur"

CAPTAR L'ATENCIÓ / A més a més, no és fàcil saber captar i retenir l'atenció d'un estudiant en la difícil adolescència. «El problema de les aules és complex i complicat», afegeix Guillermo Bautista, coordinador del màster de secundària a la Universitat Oberta de Catalunya. «S'ha de trencar, sens dubte, amb la cultura del discurs unidireccional professor-alumne, introduir nous llenguatges i noves formes d'exposar. I que qui faci l'exposició sigui no només el professor, sinó que l'alumne també ho faci», proposa.

Per Jordi Deulofeu, doctor en Didàctica de les Matemàtiques a  la Universitat Autònoma de Barcelona, el canvi passa per mostrar als alumnes la utilitat de les matemàtiques i les ciències a la vida amb exemples de situacions on s'apliquin. «A vegades no troben el raonament matemàtic en un descompte d'un supermercat». Així, troba imprescindible no centrar l'educació a desenvolupar mecàniques matemàtiques o teories científiques. «Un problema, en canvi, fa pensar i prendre decisions argumentades», defensa aquest matemàtic.