Seqüenciat l'ADN humà més antic, trobat a Atapuerca

Els científics han aconseguit la seqüenciació de l'ADN mitocondrial humà més antic obtingut fins ara, corresponent a un homínid d'uns 400.000 anys d'antiguitat, a cavall entre els simis que es van extingir i els primers humans. El genoma parteix d'una mostra d'un fèmur de l'avenc dels Ossos del jaciment espanyol d'Atapuerca (Burgos). La troballa, publicada a la revista científica Nature, és fruit de la col·laboració entre l'equip d'Atapuerca i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva.

El treball assenyala que les particulars condicions que presenta l'avenc dels Ossos -es tracta d'un jaciment aïllat des de fa centenars de milers d'anys a les profunditats d'un sistema càrstic-, han permès una conservació excepcional dels ossos humans.

Allà es treballa des de 1976 en la recuperació de les restes òssies d'almenys 28 individus, dels quals s'han trobat els esquelets complets, encara que els seus ossos estan molt fragmentats, dispersos i barrejats, i això en dificulta la reconstrucció. L'espècie representada a l'avenc dels Ossos mostra una combinació de trets arcaics amb altres d'incipientment neandertals, de manera que se la considera relacionada evolutivament amb aquests últims.

La comparació de les seqüències del genoma ha revelat una proximitat més gran del fòssil de l'avenc amb els denisovans que amb els neandertals, en contra del que s'esperava. Els denisovans són considerats com uns parents molt llunyans dels neandertals, dels quals es van separar fa uns 700.000 anys. Gairebé no hi ha informació morfològica dels denisovans. Les seves restes van ser descrites a la cova Denisova, a Sibèria. És per això que no és possible establir comparacions anatòmiques dels denisovans amb els fòssils de l'avenc dels Ossos.

INESPERAT / Matthias Meyer, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, admet a Nature que «no s'esperava que l'ADN mitocondrial (que es transmet per línia materna) de l'avenc dels Ossos compartís un avantpassat comú amb el dels denisovans en lloc de compartir-lo amb els neandertals, atès que els fòssils de l'avenc mostren trets neandertals». El treball apunta la possibilitat que els humans de l'avenc estiguin relacionats amb la població ancestral a partir de la qual van evolucionar per separat neandertals i denisovans. Una altra hipòtesi és que altres homínids transmetessin l'ADN mitocondrial denisovà als de l'avenc o als seus avantpassats.

Notícies relacionades

Psicòlegs i una "corassa" emocional, els recursos dels agents que desarticulen la pornografia infantil: "És un escenari perillós i dur"

Nitazens: així és la potent droga molt més perillosa que el fentanil que ja ha provocat una mort a Espanya

«És tremendament emocionant», diu el director del Max Planck, Svante Päabo. «Ara es podrà estudiar l'ADN de fòssils amb diversos centenars de milers d'anys d'antiguitat, i això obre la possibilitat de conèixer gens dels avantpassats de neandertals i denisovans».

«És una revolució», celebra Juan Luis Arsuaga, director científic del Museu de l'Evolució Humana de Burgos. «Només hi ha progrés en el coneixement quan es troba el que és inesperat, perquè tot apunta a una complexitat més gran del que se suposava en el plistocè mitjà».