Gerard Vidal: "Hi ha amenaces i crits fins que te'n vas a casa"

El termòmetre marca 5 graus a la UAB i Gerard Vidal llueix màniga curta. Té 26 anys i estudia Periodisme. «Sóc de Vic i els caps de setmana sóc àrbitre». Comença així una xerrada sobre insults contra els àrbitres als camps de futbol base que s'allargarà, més tard, en una entrevista. Fa quatre anys que Vidal xiula a Osona. Per sort, diu, només ha viscut insults i amenaces.

-Em va dir que fa poc va sortir escortat d'un camp de futbol. ¿Passa sovint?

-Jo li parlo de la comarca d'Osona, i aquí no és un fet habitual, però en tot Catalunya som molts àrbitres i de tant en tant sí que passa.

-¿Què li va passar?

-Xiulava a Quarta Catalana. Aquell era un partit important per a mi, ja que era per passar a Tercera Catalana. Estava nerviós i no vaig estar a l'altura, la veritat. Els jugadors es van encarar amb mi i la grada se'm va posar en contra. L'equip local em va tractar molt bé, el delegat em va acompanyar en tot moment i em va tancar als vestidors, i bé...

-Esperi, el va tancar als vestidors.

-Sí, va tancar amb clau fins que va passar tot.

-¿Què passava?

-Insults, amenaces. El de sempre. L'ambient estava molt crispat i hi havia gent corrent cap a mi.

-¿Hi ha violència en el futbol base?

-Jo, com a àrbitre, no he patit violència física, però tinc companys que sí. Però sí que hi ha amenaces i crits, des que comences a xiular fins que te'n vas a casa. Hi ha una falta d'educació, això sí, i això és un problema.

-¿On creu que és el problema: a la grada o al camp?

-Varia segons l'edat. Des de benjamí fins a juvenil, és a dir, dels 6 als 17 anys, el problema és a la grada, són els pares.

-Segueixi.

-El mirall de les categories petites són les categories grans, i a les grans avui dia el futbol és un negoci; és una farsa. Es prima el negoci per sobre de l'esport, i això afecta les categories inferiors. No hem d'oblidar que el futbol és un esport que genera moltes expectatives entre els pares. Alguns pensen que els seus fills els solucionaran la vida, que el nen serà com Messi... No s'adonen que això és una activitat per passar-s'ho bé, que és l'objectiu dels nens.

-Té 26 anys. Vostè sempre ha conegut aquest món futbolístic.-És cert. [Silenci] Ara en el futbol també es reflecteix el que passa en la societat. L'ambient està crispat i frustrat, i el camp de futbol és el lloc on els pares s'alliberen i descarreguen tota la seva frustració contra l'àrbitre.

-Un altre cop els pares.

-És que dels nens no en podré dir mai res. En general tenen un comportament modèlic.

-¿Què hi podem fer?

-Crec que en el futbol professional s'haurien de penalitzar més els insults i la violència contra l'àrbitre. Això serviria perquè la base veiés el bon comportament tant a la grada com al camp.

-¿Passa a tots els camps?

-En altres cultures, l'àrbitre és una figura molt respectada per l'afició i pels jugadors. Hi ha un diàleg entre jugadors i àrbitre. Aquí, en canvi, és exagerat el que se li protesta a l'àrbitre i les faltes de respecte per ell.

Notícies relacionades

Psicòlegs i una "corassa" emocional, els recursos dels agents que desarticulen la pornografia infantil: "És un escenari perillós i dur"

Nitazens: així és la potent droga molt més perillosa que el fentanil que ja ha provocat una mort a Espanya

-Els nens agafen com a exemple els jugadors. ¿Ho nota al camp?

-És clar. Per als nens són ídols, referents, miralls, i fan el que fan ells.