Carles Florensa: "El meu pare tenia 60 anys quan va crear l'empresa"

-¿Quines són les claus de l'èxit d'una empresa familiar?

-Les mateixes que per a una start-up: innovació i creativitat constant. Afrontar les circumstàncies i buscar noves fórmules.

-És emprenedor i empresari...

-El virus de l'emprenedor em ve de família: tenia molt clar que acabaria sent emprenedor. El que vaig fer va ser formar-me en les grans empreses durant set o vuit anys, i el 1994 vaig agafar el relleu del meu pare, que va ser qui va fundar aquesta empresa.

-El seu pare funda Eurosilla el 1985.-El meu pare, que era un professional del món de l'interiorisme i de la decoració, va fundar l'empresa amb 60 anys. Els ho dic als meus alumnes: no hi ha edat per emprendre. És actitud. Els avis eren emprenedors.

-¿Els seus avis?-L'un era agricultor, i l'altre, forner. El que jo he fet ha sigut intraemprendre: modificar l'empresa d'una manera tan significativa que és com si se'n creés una altra. He innovat en mercats, en productes... Tota la venda d'una de les nostres col·leccions es destina a una donació directa a l'oenagé d'emprenedors Ashoka.

-¿Què hi posa a la seva targeta de visita?-En tinc unes quantes. Porto la gorra d'emprenedor, d'empresari, de business angel i la de professor relacionat amb l'emprenedoria. És una manera de ser vital i de veure la realitat des d'angles molt diferents.

-¿Business angel-¿Business angel?

-Els business angels acostumen a ser emprenedors que han tingut un cert nivell d'èxit i que, a part de crear les seves empreses, poden fer coses interessants pel seu país. Kennedy va dir: «No et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta't què pots fer tu pel teu país». Com a emprenedor no pots estar a tot arreu, però pots invertir en nous emprenedors que decideixen posar en marxa iniciatives en sectors que no tenen per què ser els que coneixes.

-Segueixi.

Formo part d’una xarxa és que compartim contactes i coneixements, i això ens permet reduir el risc o la incertesa. Inverteixo en diversos sectors: biotecnologia, software, e-comerç...

-¿Com s'hi implica?

-Com a inversor i com a mentor. Dono suport a emprenedors que tinguin com a objectiu l'impacte social, és a dir, la transformació significativa de la societat. Un d'ells fabrica elements per afavorir la mobilitat de les persones amb discapacitat. En un altre projecte estan important un model per inserir laboralment persones que pateixen autisme. Fins ara s'ha confós el món de l'empresa social amb el món de la filantropia i amb el que en anglès rep el nom de charity.

-¿Com s'impulsa aquesta nova cultura?-Ara s'està parlant molt d'aquest tema. S'ha de fer un canvi en les lleis que recolzen tant la inversió dels business angels com les donacions, lleis que recolzin els emprenedors i lleis que afavoreixin el mecenatge, per ajudar fiscalment aquestes donacions.

-Com als EUA o el Regne Unit.-Sí. No és que als Estats Units les grans corporacions o les persones amb patrimonis importants siguin més solidàries. És que hi ha un marc regulador i fiscal que afavoreix i premia aquesta generositat.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

-Seria un canvi d'escenari.

-Jo estic convençut que si les lleis evolucionen i recolzen l'inversor i també el donant, hi haurà més gent que farà un pas endavant. I més que tenir els diners immobilitzats en pedra, que ja sabem què ha passat, o en un compte corrent, decidirà mobilitzar-los perquè així es genera riquesa per al país i també llocs de treball i es canvia la societat. Les joves ja ho entenen.