Incendi educatiu a les Balears

Ahir, com deia un dels cartells reivindicatius, no va ser un dia normal a les illes Balears. La vaga indefinida de professors d'ensenyament no universitari -convocada pel majoritari Sindicat de Treballadors d'Ensenyament de les Illes STEI i per CCOO, i secundada per UGT i fins i tot per l'Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament, afí al PP - es va saldar amb una primera jornada de seguiment massiu de la protesta que va paralitzar bona part dels centres públics de les illes el primer dia regular del curs. ¿El motiu? La implantació per part del Govern de José Ramón Bauzá, i sense cap mena de negociació, de l'anomenat tractament integrat de llengües (TIL), una decisió política que va ser suspesa pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears i reafirmada, poques hores després, mitjançant un decret llei de caràcter urgent, per l'Executiu del PP.

Notícies relacionades

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

La UE diferenciarà les alertes d’emergència dels avisos

EL TIL ha estat plantejat per Bauzá com una mesura radical per fer front al fracàs escolar a les Balears -que el mateix president ha atribuït a «la imposició del català i a la immersió»- amb la idea d'aplicar a les aules un trilingüisme explícit (el 33% per a cada llengua) a base d'introduir l'anglès com a vehicular a tot el sistema educatiu. Sota aquesta aparença de modernització s'hi amaga una clara maniobra de rebuig del català com a llengua de l'ensenyament en un sistema fins ara semblant al de Catalunya encara que amb més incidència del castellà. La mateixa Universitat de les Illes Balears s'ha posicionat en contra del Govern de Bauzá perquè la precipitació i la falta de consens entre Administració i comunitat docent poden desembocar en un procés sense garanties d'èxit i amb alts nivells de crispació.

Una crispació que s'ha fet evident als carrers de tota la comunitat, amb els centres educatius paralitzats en una inusual i majoritària protesta cívica de caràcter indefinit que no sembla que hagi fet cap efecte en la política de Bauzá. Entestats en una croada clarament desproporcionada -perquè es basa en un ideari ideològic i no pedagògic- qualifiquen d'«antidemocràtica» una reivindicació massiva per un sistema que segons la UIB «contribuïa a la cohesió social i a la formació d'una societat on podia garantir-se la llibertat d'ús de les dues llengües oficials». El pols està servit.