Xavier Morell, el filó del massatge
Va ser administratiu més de 30 anys, però els comptes de resultats, diu, són cosa del passat. Ara es disposa a exercir de massatgista, la seva «verdadera vocació».
Xavier Morell.
El seu moment preferit del dia, explica, és quan els seus dits, en perfecta coreografia, comencen el massatge. «A vegades, estic tan concentrat que no sento ni la música». Xavier Morell té 54 anys i durant tres dècades va ser administratiu. Administratiu en cap, per ser més exactes, a la seva última empresa. No obstant, d'ara endavant espera guanyar-se la vida sense tornar a veure de prop un compte de resultats ni despenjar mai més el telèfon vermell del banc.
Quan el 2011 es va quedar a l'atur, estava fent «per hobby» un curset de quiromassatge. «I potser una mica tard, sí, vaig descobrir la meva verdadera vocació». El desert laboral -ni una sola entrevista de treball en dos anys- va donar l'últim impuls a aquesta gambada laboral. «¿Qui havia de contractar una persona de la meva edat?». Amb preguntes d'aquesta mena envestint-lo una vegada i una altra, va començar la peculiar reconversió d'aquest administratiu. «És cert que, més o menys obligat per les circumstàncies, vaig treure el massatgista que portava a dins».
La del 2011 no era la primera vegada que Morell -pare de dos fills de 19 i 16 anys i marit d'una professora universitària- perdia la feina. Tres anys abans, el banc on havia treballat 20 anys va començar un procés de reestructuració i pel camí es va quedar la meitat de la plantilla. Ell era un de la llista. Però llavors, les coses encara pintaven diferent. I Morell va explicar la seva nova situació a familiars i coneguts. «Encara que el més difícil -recorda- va ser dir-l'hi a la dona i als fills, perquè en aquestes circumstàncies et pots arribar a sentir una mica inútil». Col·lectivitzar la seva situació va donar els seus fruits, i al cap de dos mesos un amic li va parlar d'una entrevista de feina de la qual finalment va sortir amb el càrrec d'administratiu en cap.
Però l'empresa, que es dedicava a la distribució d'aliments, ja estava tocada i va acabar tancant. «Jo tenia tres anys més i la crisi era més greu», diu Morell. I llavors va ser quan el quiromassatge, convertit en oportunitat, va arribar a buscar-lo.
Aptituds i caràcter
Notícies relacionades
Coses a favor d'aquesta opa amistosa: que només es necessita un espai reduït, olis i una llitera, que contribueix al benestar de la gent - «quan passen tres dies, truco per saber com estan»-, que l'edat no juga en contra -«un massatgista gran dóna confiança»- i, sobretot, que l'apassiona. Res a veure amb la feina de l'oficina. «Quan vaig començar el curs era la segona persona amb més edat. La majoria d'alumnes eren fisioterapeutes. I encara que les meves mans llavors no eren tan àgils i anaven més perdudes que les d'ells, els professors em deien que jo tenia les aptituds i el caràcter per ser un bon massatgista, que transmetia pau i tranquil·litat.Només havia de perfeccionar la tècnica».
Tot l'any passat, Morell va seguir estudiant i perfeccionant-se amb familiars i coneguts. «És increïble que les polítiques d'ocupació consisteixin a dir-li a la gent: 'vinga, espavila't i reinventa't'». De forma voluntària, ha treballat a les maratons de Barcelona del 2012 i 2013, a la mitja marató de Granollers, a les triatlons de Berga i del campionat del món de Palamós, i cada dimecres i divendres ha estat anant al club d'atletisme on s'entrena el seu fill. «La família m'anima i el meu entorn veu molt més estimulant la feina de massatgista que la d'administratiu. Ara només falta que em doni diners. No gaires. Els suficients per contribuir a l'economia familar».
