INFRAESTRUCTURA CIENTÍFICA AMENAÇADA PER LA CRISI
Un telescopi sense fons
El segon observatori més gran de Catalunya, situat a la localitat de Seva, tancarà ben aviat si no troba un patrocinador
La fundació que el mantenia no es pot fer càrrec de les despeses
Enrique García, amb el telescopi. /
El segon observatori astronòmic més gran de Catalunya, amb un telescopi que té un mirall principal de 60 centímetres de diàmetre, es veurà obligat a tancar ben aviat si no canvien les coses, ja que el patronat de la petita entitat privada que el mantenia, la fundació Esteve Duran, ha anunciat que la crisi li impedeix seguir sufragant-ne les despeses. L'observatori, inaugurat el 1994 a Seva (Osona), ha aconseguit notables èxits científics en les seves dues dècades d'existència, incloent-hi un recent article sobre una tempesta a Saturn que la prestigiosa revista Nature va publicar en portada, però ara necessita 80.000 euros si vol seguir treballant almenys un any més.
«La nostra esperança passa pel patrocini d'alguna empresa privada -diu Enrique García Melendo, l'astrònom i enginyer que controla la instal·lació-. Com que no és una quantitat excessiva, confio que finalment puguin aparèixer alguna o algunes ajudes». Els 80.000 euros permetrien afrontar les despeses de manteniment i les nombroses activitats de difusió i divulgació amb col·legis, així com el sou del professional contractat.
La FOED, sigles de Fundació Observatori Esteve Duran, ha llançat un SOS de recollida de firmes al portal d'internet Change.org i un altre sobre obtenció de fons mitjançant micromecenatge per subscripció (crowdfunding) a Projeggt.com. Com en altres iniciatives similars, el sistema de donacions està garantit. «Si no aconseguim els 80.000 euros i no podem continuar, tornarem els diners als patrocinadors», diu García. En els temps que corren, pensar que les administracions locals puguin aportar alguna ajuda és una quimera, assumeix l'investigador.
El telescopi i la cúpula que el protegeix es van instal·lar el 1994 en una vivenda d'Esteve Duran, empresari, apassionat de l'astronomia i filantrop, que va morir l'any següent. Es tracta d'un edifici singular ubicat al paratge de Montanyà. En aquell moment, el mirall de 60 centímetres de tipus Cassegrain, especialitzat en fotometria o mesurament de la llum estel·lar, era el més gran i el més modern de Catalunya, ¡Fins i tot va ser inaugurat pel president Jordi Pujol!
Actualment, el títol de telescopi més avançat de Catalunya correspon al Joan Oró, que des del 2010 funciona a l'observatori del Montsec, però l'instrumental del FOED continua sent molt útil per a aspectes com l'estudi d'estrelles variables i atmosferes planetàries. L'observatori també disposa de dos telescopis més de dimensions menors.
Notícies relacionadesLa FOED «ha obtingut èxits de primer nivell en investigació amb mitjans limitadíssims gràcies a l'entusiasme dels seus mecenes i les persones implicades», destaca la crida a Change.org. La FOED ha explorat des de les atmosferes i les tempestes dels planetes gegants del Sistema Solar fins a l'existència d'exoplanetes en altres estrelles, «i molts d'aquests descobriments han vist la llum en revistes que tenen gran impacte internacional com Nature, Nature Geoscience, Science i altres», continua l'anunci.
Un exemple del treball fet a l'observatori és l'estudi de la gran tempesta que es va formar a Saturn l'any 2010, un fenomen únic al Sistema Solar que es repeteix cada 30 anys i que és conegut com la gran Taca Blanca. Gràcies a informació obtinguda de missions com la sonda Cassini o el telescopi espacial Hubble, i mitjançant models fets per ordinador a la FOED, «es va poder estudiar i explicar el desenvolupament de la tempesta», explica García. L'observatori col·labora o ha col·laborat en alguns estudis amb la Universitat del País Basc, l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC, l'Observatori de París i fins i tot el Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA, entre altres centres.
