Pasqual Bernat: "M'inspira la tenacitat dels personatges de Verne"

-¿S'ha llegit tot Verne?

-Home, sempre descobreixo coses noves. Pensi que va ser un autor molt prolífic: al principi el seu editor l'obligava a escriure tres novel·les a l'any. Després va afluixar, i eren dues per any, però tot i així¿ Imagini's: dues novel·les a l'any. El rellegeixo molt, a més, i sobretot estic pendent de les novetats que van sortint sobre ell, els estudis vernians.

-¿Què llegeix, ara?

-Doncs miri, per a la comunicació que presentaré aquesta setmana, en el congrés, he tornat a llegir per enèsima vegadaViatge al centre de la Terra, i a part d'això estic llegintFamilia sin nombre, una novel·la amb una gran càrrega política. És un llibre que parla del moviment d'emancipació del Quebec.

-Emancipacions. Molt actual.

-Molt. Aquí, molt. Verne és un autor molt polièdric, amb una obra que suscita molts estudis perquè es pot abordar des de molts punts de vista. Hi ha el Verne polític, per descomptat, el Verne científic, hi ha persones que estudien al Verne geogràfic... Se n'han fet lectures esotèriques, fins i tot.

-¿Quina és la seva especialitat?

-La relació de Verne amb la ciència.

-Expliqui'm de què parlarà en el congrés. Comença demà, ¿no?

-Sí, a Barcelona, a l'antic hospital de la Santa Creu. És una comunicació sobreViatge al centre de la Terra. En aquest llibre Verne aborda temes de geologia i paleontologia que en la seva època, el segle XIX, eren molt controvertits, i la meva idea és explicar com reflecteix les polèmiques. Quines fonts utilitza, quins científics cita... Quina posició té.

-¿Quina és?

-Una d'innòcua. Verne era un burgès, liberal en certs aspectes però conservador en el sentit que no volia causar escàndol, així que es mostra ambigu i no qüestiona el relat oficial. L'ambigüitat de la burgesia, que vol quedar bé amb tothom¿

-¿Quin és el seu llibre favorit?

-Per mi, el millor llibre de Verne ésL'illa misteriosa. Hi ha concentrats els valors de tenacitat, esforç i lluita contra l'adversitat que són cabdals en la seva obra. Jo, de fet¿ Suposo que ja se n'ha adonat: tota la vida, des de petit, des que tenia 7 anys, he patit un problema de retinopatia, que és una malaltia degenerativa de la vista. Per veure'l a vostè he de mirar a un costat, es nota molt.

-Es nota, sí.

-Perds a poc a poc la vista, però el 2003 vaig tenir una crisi i ara tinc menys del 10% de visió. Tota la vida he hagut de lluitar, i quan llegia Verne i trobava aquests personatges capaços de superar els pitjors obstacles m'inspirava, em donava forces per seguir endavant. Per a mi, alguns personatges de Verne són com ansiolítics, com antidepressius. És una lectura per a aquests temps de crisi: la tenacitat humana derrotant l'adversitat.

-Amb la minusvalidesa deu ser difícil treballar.

-Ja no treballo, però tota la vida he sigut professor. Sóc doctor en Història de la ciència i m'he guanyat la vida com a professor. Per als meus estudis sobre Verne compto amb l'ajuda de la meva dona, la Maribel, que per exemple m'ajuda a passar els textos, i amb els recursos de l'ONCE, que m'ajuden molt.

-Història de la ciència¿ Verne¿ Tot va lligat.

-Doncs sí. Em vaig interessar per la relació entre literatura i ciència arran de la meva carrera, perquè la literatura ha estat sempre un gran instrument de divulgació científica. I, en això, Verne és fonamental. Ja el llegia, però llavors em vaig interessar pels seus llibres des d'un punt de vista acadèmic.

Notícies relacionades

La raó de Jordi Wild per no anar-se’n a Andorra: “Soc fan del que és públic, però això no m’obliga a quedar-me a Espanya”

Anna Rodríguez: "Per a molts nens són les úniques sortides que fan en tot l’any"

-Tinc entès que és membre fundador de la Societat Catalana Jules Verne.

-I de la Hispànica. La Catalana el 2003 i la Hispànica l'any passat. El congrés s'organitza a través de la Hispànica. Necessitàvem un acte així per donar-li impuls.