Dubtes sobre l'Hyperloop

Elon Musk no descarta construir un prototip de l'Hyperloop. Poques hores després de fer públic el disseny del seu revolucionari (si arribés a construir-se) mitjà de transport, una estructura cilíndrica elevada capaç de desplaçar passatgers i cotxes a més de 1.200 quilòmetres per hora, el creador de Pay Pal va celebrar ahir una videoconferència amb diversos periodistes dels Estats Units per resoldre dubtes, i allà va declarar no només que potser el farà, sinó que si el fes trigaria com a molt dos anys. Així és Musk: primer presenta un projecte descomunal i després diu que podria tenir-lo a punt demà mateix.

El multimilionari sud-africà resident als Estats Units a penes va fer comentaris tècnics sobre el projecte: per a això hi havia el document de 57 pàgines, molt detallat, que havia divulgat hores abans. En canvi, va dir que la sensació a bord de l'Hyperloop seria«com anar en un avió»-el passatger no notaria la velocitat-, que«mai hi hauria turbulències»i que seria«molt difícil»que s'estavellés. En l'invent, pensat com a desafiament al projecte d'alta velocitat ja aprovat per cobrir el trajecte entre Los Angeles i San Francisco, els passatgers viatjarien en càpsules amb capacitat per a 28 persones amb sortides cada dos minuts.«Potser en faré una versió operativa a petita escala, i després deixaré el projecte en mans d'un altre»,va declarar.

Travessar la badia

El projecte, futurista i espectacular, ha deixat molta gent amb la boca oberta, però en la comunitat científica tot són dubtes.«No em sembla plausible»,va declarar aThe New York TimesRichard White, professor d'Història nord-americana a la Universitat de Stanford i autor d'un celebrat volum sobre la influència del desenvolupament dels ferrocarrils sobre la guerra civil.«No em crec res. Especialment el cost».Musk afirma que l'Hyperloop costarà 6.000 milions de dòlars, i White diu que només construir la infraestructura per travessar la badia de San Francisco, a la sortida de la ciutat, costaria això.

A Espanya, l'enginyer ferroviari José Fuster, amb 20 anys d'experiència a Renfe, diu que al marge que sigui un projecte viable («podria ser-ho»), el problema és que es tracta d'«un element aïllat de transport».«Són sistemes de transport sense connexió amb la xarxa que ja hi ha, i això fa que a la llarga no siguin rendibles»,afegeix.«Diran que és barat i ecològic, però a l'hora de la veritat, des d'un punt de vista d'enginyeria de xarxa és deficient. El futur a llarg termini d'aquests sistemes és zero perquè no s'interconnecten».

Els dubtes d'aquest expert els comparteix Pau Noy, enginyer industrial i coordinador de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura.«El principal avantatge d'un sistema ferroviari és la integració, cosa que no ofereix una línia que va d'un punt a un altre, com l'Hyperloop», alerta. En la seva opinió, el projecte de Musk, similar al ja existent tren magnètic, perquè no permet parades intermèdies, hauria de donar servei també a poblacions mitjanes situades entre grans ciutats. «Per això, a Alemanya es va rebutjar el tren magnètic i, en canvi, a la Xina sí que s'utilitza per anar des de l'aeroport de Xangai fins a la ciutat», afegeix.

A falta de conèixer-ne el detall, a Noy tampoc li surten els números sobre el consum energètic de la proposta.«A priori sembla un engany pensar que es poden accelerar cabines de 28 persones a 1.200 quilòmetres per hora amb la poca energia d'una placa fotovoltaica»,observa. Noy dubta que els passatgers estiguin disposats a anar en una càpsula d'1,10 metres d'altura per 1,30 d'ample sense cap visió de l'exterior. Immòbils, a més.«Sona claustrofòbic», diu. I encara una última objecció:«Si l'Hyperloop trasllada 28 persones cada dos minuts, això significa que la seva capacitat de transport és de 840 persones per hora, quan els TGV francesos, en doble composició i amb una freqüència de 15 minuts, poden portar 4.000 passatgers per hora».

L'escepticisme no és exclusiva dels enginyers. També economistes consultats per aquest diari van dubtar de la rendibilitat del projecte. «A Espanya, no prosperaria sense ajuda pública», avisa Xavier Fageda, professor de Política Econòmica a la UB.

Vegeu el vídeo

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

d'aquesta informació a

www.elperiodico.cat