Isabel Ladelarco: «Li feia massatges a les potetes i l'animava a caminar»

Comparteix un petit àtic de Cor-nellà amb tres gossos, dos gats, uns quants peixos i l'ocell Serafín. «Quan surto a passejar amb els gossos semblem elsmacarresdel barri de la Riera», deixa anar amb un somriure aquest activa sòcia del Club de Kat (www.elclubdekat.org), que acull temporalment animals discapacitats i malalts i els busca casa.

-Aquest és l'Arco [a l'esquerra a la foto], té 9 anys i el vaig trobar atropellat i amb una pota destrossada; aquesta és la Nata [davant], que és coixa i és un trasto, i també hi ha el Bruno, el gat negre, que ja sortirà. Aquests tres són els meus i en acollida tinc el Bran [que treu el cap per darrere], un gos que anava en cadira de rodes, i l'Otag [a la mà], que ésgato al revés, perquè quan el club el va recollir tenia les potetes al revés i s'arrossegava.

-[El minúscul Otag passa trotant] Doncs veient-lo ara ningú ho diria.

-El volien sacrificar, però el vaig portar a un veterinari que li va posar unes agulles a les potes per corregir-li la postura. Al principi semblava que es moria, però s'ha recuperat.

-Fa uns anys aquests animals estarien tots desnonats.

-Jo penso que tot es pot salvar i que sempre s'ha de donar una oportunitat, però hi ha un límit: que els animals tinguin qualitat de vida. Si l'Arco es quedés paralític, no sé si s'adaptaria a no tornar a caminar. Cada cas és diferent.

-¿Quines atencions necessitava l'Otag?

-És un cas d'esforç i dedicació de molta gent. Jo li feia massatges a les potetes, li posava la palma de la mà sota les potes del darrere perquè s'hi recolzés, com si fos un arnès, i l'animava a caminar. No podria fer tot el que faig si no fos per l'Arco, la Nata i el Bruno, sobretot l'Arco, que accepta tots els animals que porto a casa i els ajuda.

-¿Com?

-Les mares llepen els cadells per estimular-ne els intestins i que puguin fer les seves necessitats. Aquesta funció l'ha fet l'Arco. Jo li acostava l'Otag i ell el llepava. Ell ensenya als altres què han de fer. Tot el procés de recuperació de l'Otag i el Bran està penjat al Facebook del Club de Kat.

-¿Què li passa al Bran?

-Anava en cadira de rodes, però un veterinari acupuntor ens va dir que la seva lesió era recuperable i que ell volia caminar. Al principi caminava malament, no reaccionava i s'escapava. L'he de pujar a casa en braços, però ara passegem tres quilòmetres, el porto deslligat i juga amb pilotes.

-[El Bran busca atenció posant-se panxa amunt] És molt sociable.

-Ha canviat la seva forma de caminar, i també el seu caràcter. Té un club de fans al Facebook i tothom l'estima, però ningú l'adopta.

-¿Per què?

-A l'hora d'adoptar, els del Club de Kat som els últims de la fila. La gent no vol animals amb problemes, en volen de joves i macos. Al Bran no l'adopten perquè no el coneixen, perquè és tan fàcil¿

-Tres gossos, dos gats... ¿On es posa el límit?

-El límit ja l'he superat, perquè el següent és una síndrome de Noè [acumulació exagerada d'animals]. No crec que portar més animals a casa sigui el més correcte, ni per a ells ni per a mi. A l'Otag i al Bran els tinc en acollida temporal i ja s'han recuperat. Haurien d'estar adoptats, perquè així jo podria acollir altres animals que necessiten ajuda.

-¿Què la sorprèn més del comportament d'aquests animals?

-La seva fortalesa. No es lamenten mai, i ho superen tot. ¿Que em falta una pota? Doncs vaig amb tres.

-¿S'imagina la vida sense ells?

-No. De fet, vaig néixer Isabel Mar-tínez, però per a tots sóc Isabel Ladelarco. Ells són part de mi i la meva vida sense ells no té sentit.

-Alguna vegada s'ha sentit...

-¿Unarara avis?

Notícies relacionades

Més de 580.000 vehicles sortiran de Barcelona pel pont del Primer de Maig

El Sindicat Manter organitza la Segona Cursa Antiracista de Barcelona: serà el 13 de juny i recorrerà Montjuïc

-Anava a dir incompresa, però sí.

-Al principi sí. Em retreien que per a mi eren primer els animals que les persones, però al final et vas creant un entorn que t'accepta com ets.