Els EUA dirimeixen si els gens humans es poden patentar

Quan la vacuna de la pòlio va superar els assajos mèdics i es va anunciar al món cap al 1955, li van preguntar a Jonas Salk si es disposava a patentar la seva troballa. «¿Que potser es pot patentar el sol?», va respondre. El que llavors podia semblar una proposició indecent, es va convertir amb el temps en moneda comuna. Llavors, bacteris i fins i tot gens humans (aïllats o sintèticament modificats) fa més de tres dècades que s'estan patentant a un ritme vertiginós. La ciència també s'ha mercantilitzat, plantejant pel camí dilemes pràctics i ètics d'enorme controvèrsia.

El debat ha arribat al Tribunal Suprem dels Estats Units, l'equivalent al Constitucional espanyol. En concret, la pregunta és: ¿es poden patentar els gens humans? O dit d'una altra manera, ¿poden les empreses que primer van identificar i van comprendre la funció d'un gen reclamar els drets d'explotació comercial d'aquest fragment d'ADN? La resposta, fins ara, no ha admès gaires dubtes. Milers de gens ja han estat patentats. Segons un estudi de la revistaGenome Medicine,el 41% del genoma humà ja està protegit per la propietat intel·lectual.

3.000 EUROS / Però aquesta lucrativa realitat per a les indústries biotecnològica i farmacèutica té molts detractors, com els metges, investigadors i pacients que van demandar Myriad Genetics, un cas sobre el qual ha de decidir ara el Suprem. Aquesta companyia de Utah té la patent de dos gens (BRAC1 i 2) les mutacions dels quals predisposen a contraure de forma hereditària el càncer de mama i ovaris. Myriad comercialitza per 3.000 euros, i en règim de monopoli als EUA, unes proves que permeten a les persones avaluar el risc de la mutació d'aquests gens i, per tant, prevenir el desenvolupament de la malaltia.

La llei nord-americana permet patentar qualsevol producte o procés nou, excepte «les lleis de la naturalesa, els fenòmens naturals i les idees abstractes». I és d'aquí d'on es deriva la pregunta clau a la qual han de respondre els nou magistrats del Suprem. ¿Són les «molècules sintètiques» que Myriad afirma haver creat al laboratori prou diferents dels gens que habiten a les cèl·lules humanes per justificar-ne la patent?

L'advocat de Myriad ho va explicar d'aquesta manera davant del Suprem. «Hi ha una invenció al decidir on comença i on acaba un gen» en la seqüència de l'ADN. I ho va comparar amb el procés de crear un bat de beisbol. «Un bat no existeix fins que s'aïlla d'un arbre, però, des d'aleshores, és un producte inventat per l'home després de decidir-se on comença i on acaba el bat», va dir Gregory Castanias.

El professor de Genètica de l'Scripps Research Institute de San Diego creu, en canvi, que Myriad s'ha limitat a seqüenciar els gens sense inventar res. «Els gens són part de la naturalesa i la naturalesa no es pot patentar», diu a aquest diari. «Volem democratitzar l'ADN. Com més pacients puguin accedir als tests i beneficiar-se de la investigació, millor», afegeix.

Els experts no es posen d'acord a l'hora de precisar fins a quin punt les patents restringeixen la investigació d'universitats i instituts biotecnològics. «Generalment, les patents no s'implementen», diu el professor Robert Cook-Deegan. «S'han publicat molts estudis basats en la investigació del BRAC1 i 2, però és impossible saber quants s'han abandonat per por d'una demanda dels amos de les patents».

Notícies relacionades

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

EL COST DE LA INVESTIGACIÓ / El veredicte del Suprem no s'espera fins al mes de juny vinent, però des de la indústria s'adverteix que pot tenir conseqüències per a sectors que consideren la protecció de les patents com una necessitat per poder afrontar els costos de la investigació. «Ens preocupa que aquest cas afecti moltes companyies biotecnològiques que desenvolupen unes activitats que no tenen res a veure amb els tests clínics qüestionats en aquest litigi», afirma l'Organització de la Indústria Biotecnològica, que representa un miler d'empreses i instituts d'aquest ram en més de 30 països.

Recolzant-se en les preguntes plantejades pels magistrats durant el judici, Cook-Deegan considera, no obstant, que el Suprem es va assegurar que la seva sentència no frenés un dels sectors amb més futur de la ciència mèdica. «Enviaran el senyal que el que decideixin sobre aquestes dues patents no repercutirà sobre la resta, per d'aquesta manera reafirmar la indústria biotecnològica», opina.