Educació financera a l¿institut

De la guardiola al caixer

Els alumnes aprenen a familiaritzar-se amb operacions econòmiques bàsiques

El taller, que va tenir una experiència pilot el 2012, s'impartirà a 105 centres educatius catalans

Adolescents 8 Aula de quart curs d’ESO d’un institut de Barcelona.

Adolescents 8 Aula de quart curs d’ESO d’un institut de Barcelona. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
VÍCTOR VARGAS LLAMAS
BARCELONA

L'adolescència és una etapa difícil en la qual els nois comencen a preparar-se per a les responsabilitats que comporta l'edat adulta. I la realitat econòmica no n'és una excepció. Aquesta tasca d'adaptació és la finalitat que persegueixen les classes d'Educació Financera, que l'any passat van tenir la seva experiència pilot en vuit centres educatius de Barcelona i aquest curs amplien el seu horitzó a tot Catalunya. Els continguts de la matèria s'adapten a les recomanacions de la Comissió Europea perquè els alumnes prenguin consciència de l'ús dels diners i assimilin les operacions financeres més elementals.

«Amb 15 o 16 anys, molts nois ja obtenen els seus primers ingressos, fent de cangur, donant classes particulars, treballant de cambrer a l'estiu...», explica Patricia Carreras, exempleada de banca i que va impartir classes d'aquesta matèria l'any passat.«És un bon moment perquè comencin a conèixer de quina manera poden aconseguir una bona gestió del seu capital i quines pràctiques no són gens recomanables», afegeix Carreras.

Cinc sessions

Jordi Jofra, empleat de La Caixa i que exercirà de voluntari en l'actual curs, és conscient que els objectius s'han d'adaptar a la capacitat dels joves. «N'hi ha prou que tinguin clares quatre nocions sobre pressupost familiar, com administrar els seus propis diners, si els convé endeutar-se o no...», explica Jofra. Els docents han rebut una formació prèvia per reciclar-se amb garanties. Un repte innovador per a aquests nous professors, molts d'ells prejubilats o jubilats d'entitats financeres que col·laboren de manera altruista.

¿Per què a 4t d'ESO? El director general de Política Financera de la Generalitat, Jordi Òliva, ho raona: «És l'últim curs d'ensenyament obligatori i d'aquesta manera no queden exclosos de la iniciativa els nois que no seguiran estudiant». Per Carreras, ja disposen de prou maduresa per familiaritzar-se amb responsabilitats que assumiran en un futur pròxim.

La matèria es divideix en cinc sessions d'una hora de durada que s'impartiran en 105 centres de tot Catalunya. Els 250 voluntaris, empleats o extreballadors d'entitats financeres, aportaran els seus coneixements a 6.535 alumnes, que assistiran als tallers com a activitat complementària al currículum escolar.«Les classes són un bon complement per a la formació sobre emprenedoria que des d'aquest mateix curs s'inclou amb gran èxit com a matèria optativa a 3r d'ESO», explica la directora general d'Educació Secundària i Batxillerat, Teresa Pijoan.

Planificació i estalvi

En els tallers s'aprèn a administrar els diners, a planificar i a endeutar-se amb sentit comú i a distingir quins productes financers són els més apropiats per a cada perfil. També s'ensenya a gestionar situacions financeres quotidianes, com ara distingir els apartats d'una nòmina, pagaments per internet i tipus de canvi. «Els ensenyem consells pràctics, com ara les comissions en funció del caixer que utilitzin o no apuntar la contrasenya al bitlleter», diu Carreras.

Aspectes que apareixeran en la vida dels nois a mesura que es vagin fent grans i que ja els desperten alguns dubtes. No obstant, no sempre se senten les mateixes preguntes. «El programa era igual per a tots els centres, però els dubtes variaven segons les possibilitats dels alumnes», explica Carreras. I posa un exemple:«Alguns nois volien saber de quina manera podien finançar la compra de la seva primera moto, mentre que altres es conformaven a poder pagar-se un mòbil».

Notícies relacionades

Jofra, que pertany a l'Associació de Voluntaris de La Caixa, espera amb il·lusió que arribi el moment de començar el seu periple a les aules. I espera que amb les seves explicacions els nois i noies puguin entendre millor no tan sols la seva realitat econòmica, sinó també«què està passant al país i a la Unió Europea».«L'economia nacional és la suma de petites economies -explica Jofra-.

I és bo que els joves sàpiguen que el país fa fallida quan ho fan moltes economies com la seva».