Anar al contingut

Ada Colau, activista de professió

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca fa quatre anys que és la cara visible d'un col·lectiu que ha aturat més de 500 desnonaments

Amb 39 anys, té un fill de 2, ha cursat estudis de Filosofia i ha dit que 'no' a diversos partits polítics

TONI SUST / Barcelona

A Ada Colau, portaveu i cara visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), no la coneixien a Madrid. Per això va sorprendre tant la contundència de la seva intervenció al Congrés, el dimarts 29 de gener, durant la qual va titllar de «criminal» un representant de la banca. Abans havia fet una exposició detallada de la crisi de l'habitatge, però la desqualificació va ser el més comentat. «Li hauria tirat una sabata», va afegir Colau, que dies després no se'n penedeix i diu que «votants del PP» l'han felicitat pel que va fer.

Ningú ha establert que serveixi com a mesura, però és una dada: abans d'anar a la Cambra baixa, Colau (Barcelona, 1974) tenia 8.000 seguidors a Twitter. Divendres superava els 20.000. Ja fa quatre anys que és la cara visible de la PAH, un col·lectiu que ha aturat més de mig miler de desnonaments. Fa molt més temps que està centrada en la vivenda com a problema i necessitat. Va créixer al barri barceloní del Guinardó, en «una família de classe mitjana durant uns anys, que de seguida va anar a menys». És filla única de família nombrosa. Els seus pares es van separar: de la mare té tres germanes i del pare, un germà i una germana. Al seu torn, té un fill de 2 anys amb Adrià Alemany, el seu company, un economista amb qui comparteix lluita.

Formació acadèmica

Colau va estudiar en un escola del barri i diu que va heretar l'activisme: la seva mare la portava a manifestacions educatives. Després va anar a l'Academia Febrer, ja desapareguda, i a la universitat, on va estudiar Filosofia. Li falten dues assignatures per acabar la carrera.

El bateig com a activista li va arribar jove, amb motiu de la primera guerra del Golf, el 1990. Diu que a la facultat va trobar «una generació activista» que ho segueix sent. Colau no recorda en quants pisos ha viscut, gairebé sempre de lloguer. Se'n va anar de casa quan va poder, diu, després d'un Erasmus que la va portar un any a Milà. No sempre de lloguer perquè durant dos anys ho va fer en espais ocupats. Assegura que fa «vida d'activista» des del 2001.

Colau va participar en la lluita antiglobalització i en la plataforma Aturem la guerra, amb motiu de la segona guerra de l'Iraq, el 2003, Va ser, diu, un assaig del nou activisme, no lligat als partits. També va ser el moment en què una sèrie de persones es van proposar traslladar l'interès global pel local, pels drets socials i especialment pel de l'habitatge. Ella ha estat al Taller contra la violència immobiliària i urbanística, a V de Vivienda i actualment treballa a l'oenagé Observatori Desc, centrada en els problemes de l'habitatge. Allà es guanya la vida.

Ofertes de la CUP i ICV

Com passa gairebé sempre que algú destaca, hi ha vaticinis que Colau acabarà en la política. La possibilitat existeix: diu que la CUP i ICV li van oferir anar a les seves llistes a les últimes eleccions autonòmiques: «Vaig dir que no». Va dir que no perquè, com tot, ho va consultar amb l'assemblea de plataformes. Alguns hi estaven d'acord, alguns no. Ho va deixar estar. ¿Algun dia farà el pas? «Serà l'assemblea qui ho decidirà».

No falta qui acusa Colau d'acaparar la imatge de la PAH. Ella replica: «És important que la gent vegi que els canvis no s'aconsegueixen per l'acció individual de les persones».

0 Comentaris
cargando