El nou conseller d'Interior retira el suport de Puig al sometent

frenada als sometents. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va avisar ahir a Lleida que les patrulles nocturnes de pagesos per vigilar granges i finques ja no són ben vistes pel departament. Espadaler no està disposat a tolerar-les i encara menys a donar-los cobertura legal en la futura llei de policia, com va anunciar que faria l'anterior titular de la conselleria, Felip Puig, en concret en l'apartat de la norma dedicat a regular les formes de col·laboració ciutadana amb la policia.

«Si en algun moment ha semblat que s'estava incentivant, beneint, legitimant, donant cobertura i fins i tot marc legal a aquest fenomen, no és el que pretenem. No ens hem plantejat que [el sometent] sigui autoritat policial», va deixar anar Espadaler davant la cúpula dels Mossos a Lleida, en el nomenament d'Anna Miranda com a directora d'Interior a la província.

Encara que es va esforçar per no esmenar el seu antecessor en el càrrec, el conseller va renegar del polèmic suport de Puig als sometents.

Va dir que no es trobarien declaracions de Puig en què emparés «un tipus de patrulles armades ni cap cosa semblant» i el cert és que l'exconseller sempre va excloure les armes del seu recolzament a les quadrilles de vigilància. No obstant, en algun patrullatge es van sentir trets. Va passar a Maials, el dia en què va morir d'un infart un dels lladres perseguits per un sometent. Els malfactors van declarar haver sentit trets.

El polític democristià confia a convèncer els pagesos que desmuntin el controvertit sistema de vigilància sense prohibir a cadascun vetllar per les seves propietats. Espadaler espera que els agricultors reflexionin, vegin que «aquest no és el camí» i com a «conseqüència lògica deixin de fer patrulles». El conseller va insistir que qui té la competència en exclusiva de la seguretat ciutadana és el cos dels Mossos d'Esquadra.

DEFENSA AL PARLAMENT / En to conciliador, va oferir diàleg amb les institucions i amb el món local, així com amb les altres forces polítiques al Parlament, per aconseguir l'acord més ampli possible amb vista a la nova llei de policia. «L'objectiu de la norma en cap cas serà regular les patrulles rurals -va deixar clar-, sinó aconseguir un instrument que vertebri les diferents policies que hi ha a Catalunya i buscar la suma entre els Mossos i les 213 policies locals existents».

El gir del Govern respecte dels sometents és doncs de 180 graus. Puig va arribar a defensar-los fins i tot al Parlament. «És un model correcte i si pensem en una cosa és a com reforçar-lo», va dir per defensar-se de les crítiques d'ICV-EUiA, formació a la qual va arribar a acusar de «tenir un problema de confusió entre el que és la propietat pública i la propietat privada».

Mentre Puig afirmava que les patrulles d'agricultors no suposaven que la policia delegués les seves atribucions en els ciutadans perquè aquests només complementaven les tasques de vigilància, els sindicats dels Mossos han interpretat sempre els sometents com una porta oberta a la seguretat privada, un perill i una manera gratuïta de camuflar la falta d'agents, i per això ahir Espadaler els va alegrar el dia. Molts agents de Lleida lamentaven en privat les ales que Interior donava als sometents.

«Celebrem el canvi de postura de la conselleria. Puig es va equivocar molt», va explicar Valentín Anadón, del sindicat SAP-UGT, que va reclamar un augment de la presència de la policia catalana a les comarques de Lleida.

CANVI POSITIU / La rectificació d'Espadaler va ser majoritàriament ben rebuda entre els sindicats agraris. Les principals associacions, Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), van aplaudir la nova política de l'Executiu autònom de parar els peus als sometents i van demanar més agents.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

L'Associació d'Empresaris Agrícoles de Lleida, per la seva part, va manifestar que no creu que Espadaler desactivi les patrulles. «Des que estan han baixat els robatoris, i no han fet res dolent. ¿Què pensa fer el conseller si no té prou mossos per garantir-nos la seguretat?», va exposar el president de l'organització, Pere Roqué.

Interior confirma el descens dels robatoris en finques agrícoles a les comarques lleidatanes, però no l'atribueix a l'activitat dels sometents, sinó al pla de seguretat rural. Segons la conselleria, els delictes en l'àmbit agrari van baixar en el segon semestre del 2012 el 5,3% respecte al mateix període del 2011. En aquests sis mesos, segons les dades facilitades per Interior, les detencions van pujar el 45%.