La temporada de caça a Catalunya s'acaba amb rècord de 32.638 senglars abatuts

Un total de 32.638senglarsvan ser abatuts aCatalunyadurant l'última temporada de caça, cosa que suposa un 9,9% més que l'any anterior i un rècord des que hi ha estadístiques d'aquesta mena, segons les dades facilitades pelDepartament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat. A aquestes xifres, procedents dels permisos per a caçadors, s'hi ha de sumar 489 animals abatuts pel cos d'Agents Rurals.

Fa una dècada s'abatien uns 24.000 animals a l'any. A més, el rècord s'ha aconseguit malgrat que el nombre de llicències de caça s'ha reduït a pràcticament la meitat en 25 anys.

L'elevada densitat de senglars, que arriba a màxims de 15 exemplars per 100 hectàrees, ha obligat la Generalitat a ampliar la temporada i els dies hàbils de caça i a la creació de l'Indexa, un procediment d'autoritzacions excepcionals en cas de danys. El creixement desmesurat de les poblacions origina quantioses pèrdues econòmiques en explotacions agràries i també és un potencial problema per al trànsit.

És difícil precisar quants senglars hi pot haver a Catalunya, assumeixen fonts d'Agricultura i Medi Natural, però fixant una densitat teòrica de cinc exemplars per 100 hectàrees en sortirien 160.000.

Motius de l'auge

El senglar o 'Sus scrofa', que va estar a punt d'extingir-se a Catalunya al principi del segle XX, ha experimentat un gran increment des del 1960 i ara ocupa territoris en què històricament no era present. Els factors essencials han estat l'abandonament dels usos tradicionals del bosc i l'augment de la massa forestal, però tampoc s'ha d'oblidar la proliferació de deixalles els caps de setmana, els encreuaments amb porcs domèstics, la gran capacitat d'adaptació als canvis i la falta de competidors i depredadors naturals.

Entre les zones on els senglars ocasions més problemes hi destaquenBarcelona i la serra de Collserola, laciutat de Lleida,zones del Pallars i el parc dels Aiguamolls de l'Empordà. En línies generals, les densitats més grans hi ha a laprovíncia de Girona.

Cultius afectats

Elblat de moroés un dels cultius més afectats pels senglars, així que alguns agricultors de les comarques de muntanya, com el Solsonés o l'Alt Urgell, han optat per encerclar els seus cultius ambtanques metàl·liques. Les afectacions són menors en el blat i l'ordi. El mateix nivell de protecció s'està imposant en els cultius de patata de qualitat.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Els senglars també perjudiquen les produccions de tòfones i són els causants de la pràctica desaparició en moltes zones catalanes de latòfona salvatge, per la qual aquests animals senten una especial predilecció.

Els senglars també estan causant destrosses a lavinya, molt especialment a la Conca de Barberà, l'Anoia i l'Alt i el Baix Penedès, així com a les branques més baixes d'ametllersi altres arbres de fruita seca. Així mateix, és habitual que arrenquin els sistemes de reg per degoteig instal·lats a les finques agrícoles i s'ha detectat que en laproducció agrària ecològica, on no estan permesos els fertilitzants químics, els fems i altres fertilitzants naturals atrauen els senglars i s'agreugen els danys.