Regust medieval

Hi ha plats que semblen ancorats en les profunditats dels receptaris medievals. Elscanelons són un d'aquests. Malgrat la seva presència a les nostres taules, la seva inclusió en latradició culinària catalana és relativament recent. Una de les més antigues referències la dóna Gustavo Traglia en el llibre 'Il llunario della pasta asciutta' (1956): «És certament una de les primeres i més antigues pastes conegudes. No s'ha pogut saber qui va inventar els 'canelonni', és un misteri com el de la mateixa invenció de la pasta. Però nosaltres pensem que es tracta d'una idea producte del geni popular que s'ha gestat simultàniament a Sicília, a Nàpols, a Toscana i a la Ligúria».

El que sí que sabem amb certesa és que els canelons entren aCatalunya, via Barcelona, quan en aquesta ciutat es produeix cap a l'any 1815 la gran invasió de cuiners italians i suïssos. A ells els correspon la preparació de lapasta i elfarciment d'uns canelons que tindran la seva màxima representació pantagruèlica en els que elaborava el xef Blancher en la famosa i desapareguda Maison Dorée, el 1911.

De l'alta restauració, el caneló passa a les cuines burgeses i d'allà a les fondes. El seu consum comença a augmentar, i per això comencen a importar-se d'Itàliacaixes de canelons, amb la pasta a punt per ser bullida, perquè preparar la pasta i després cuinar el farciment resulta una tasca feixuga. I és aquí on es produeix un divertit invent. Ramón Flo, un important fabricant de macarrons i fideus amb l'obrador situat al costat del mercat de Sant Antoni, estava obsessionat per unes capsetes italianes que contenien 18 canelons, cada full separat per un paperet rosa, i va decidir provar sort, ja que tenia la capacitat d'elaborar la pasta i de distribuir-la ràpidament. Va començar a fer proves fins a aconseguir que quedessin tan bons com els millors d'importació. El desenvolupament industrial d'una pasta que ja es deia 'caneloni', amb una sola n, va conèixer un gran èxit. Tant va ser així que cada placa se segellava manualment amb un timbre de la marca Els Pollastres.

Notícies relacionades

Beixamel i crisi

Què diu la sentència del TC que marcarà el camí sobre qui pot recórrer una eutanàsia

ACUSACIÓ D'INTRUSISME / Cert dia de l'any 1913 Ramón Flo va rebre una citació en què se l'acusava d'intrusisme, procedent d'una firma francesa que es deia La Poule. Segons la llei, podia tractar-se d'una imitació fraudulenta. El senyor Ramón Flo, aconsellat per l'advocat Carlos Souvet i Duran, va decidir patentar una nova marca:El Pavo. Era el 19 de gener de 1914. Des d'aleshores, a Catalunya i en molts altres punts d'Espanya, el caneló s'ha convertit en una pasta tan habitual com ampli és el seu receptari.

La història del caneló té també la seva música de fons gràcies al compositor i notable gastrònom italià Gioacchino Rossini. Per omplir les seves pastes preparava una barreja consistent en un triturat de textura suau a base de tòfones, paté de fuagràs i moll de vedella. Batejar els canelons amb el nom de Rossini, cobrint-los amb una salsa beixamel, és una idea d'un altre cuiner genial, Ignasi Domènech. Gràcies a ell, els canelons entren al nostrepatrimoni gastronòmici cultural, adaptant-se a totes les variacions.