«Canvio el xip ràpid»

¿Què es considera normal a Catalunya en termes d'idiomes ara que es parla tant de normalització lingüística? Per a Neus Ledesma

-23 anys, professora de ball contemporani, estudiant de comunicació i d'un postgrau en gestió cultural- el que és normal és el que ella anomena«canviar fàcilment de xip».És a dir:«A classe hi ha molts companys estrangers amb qui parlo en castellà; no obstant, amb els que són autòctons de Catalunya, faig servir el català. A classe de ball començo parlant en una llengua i acabo parlant en una altra».¿I a casa?«Amb els meus pares parlo en català; no obstant, amb els meus avis ho faig en castellà».Conclusió:«Sóc feliç perquè sempre m'han permès parlar en castellà o en català indistintament, i això ho veig totalment normal».

La Neus és filla de la normalització lingüística. La seva escolarització (als Jesuïtes del Clot, la mateixa escola a la qual va assistir el seu pare) des dels 6 fins als 18 anys va ser en català: en aquest idioma eren totes les classes amb l'excepció de l'assignatura de llengua castellana.«Des del primer dia que vam entrar a l'escola ens vam acostumar a parlar indistintament en les dues llengües», recorda. En el seu cas, es va donar una circumstància curiosa: una mateixa professora, Dolors Puerta, li va impartir castellà i català, de manera que depenent de l'horari, havia de parlar amb ella en un idioma o en l'altre.

Primera conversa

Fruit d'aquesta educació, la Neus es declara una persona«totalment bilingüe».Té amics amb qui parla en els dos idiomes. ¿Quin? Moltes vegades depèn de quin van utilitzar en la primera conversa que van mantenir. Per a ella, el català és una senya d'identitat perquè és l'idioma en què pensa. No obstant, també considera propi el castellà, que té un paper important

Notícies relacionades

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: els trens de l’R4 tornen a passar pel tram de l’accident de Gelida

L’Institut d’Estudis Catalans retira al catedràtic Ramón Flecha el Premi Catalunya i cessa la junta de l’Associació de Sociologia, vinculada a CREA

en la seva vida.«El que importa és que ens comuniquem», diu.

Per això, no entén per què hi ha tant d'enrenou a compte de la normalització lingüística.«Crec que hi ha coses més importants, com per exemple el futur dels joves que ens estem formant i que després no tindrem feina». Això no ho veu normal.