LA GRAN RECOLLIDA D'ALIMENTS

El miracle d'1 kg d'arròs

Les quatre delegacions a Catalunya del Banc dels Aliments s'han proposat l'objectiu d'aconseguir 1.400 tones de comida en dos dies (30 de novembre i 1 de desembre). Es tracta de la quarta edició del Gran Recapte. Aquest és el trajecte que recorren els aliments des del donant fins al beneficiari, un periple solidari que recorrem de la mà d'un paquet d'arròs.

De la mà dun paquet darròs, recorrem el trajecte dels aliments des del donant fins al beneficiari del Banc dels Aliments

De la mà dun paquet darròs, recorrem el trajecte dels aliments des del donant fins al beneficiari del Banc dels Aliments / DANNY CAMINAL

Cap a les onze del matí, la ceba del sofregit ja comença a daurar-se als fogons de la Puri, una dona vitalista i plena d'energia, acostumada a la brega a les cantines de grans fàbriques. Purificación Wasaldua treballa de cuinera a la Llar Pere Barnés, una entitat dependent de laFundació Arrels que dóna aixopluc i aliment a persones sense sostre. «Als pobrets -diu la Puri- els agraden les coses de molt sucar, com les salses i la samfaina». La pobresa estima el pa, és cert; per alguna raó, aquest aliment sembla gravat a cisell en la memòria atàvica de la fam.

Però aquest migdia no hi haurà suc. Avui és dijous i, com mana el cànon, toca paella en el menú. Més ben dit, arròs amb pollastre, un arròs que procedeix delBanc dels Alimentsi que ens acompanyarà al llarg d'aquest periple circular.

«Un quilo d'arròs dóna menjar a unes set o vuit persones més o menys», explica la Purificación mentre remou amb la cullera el contingut del perol. Vuit estómacs se sacien gràcies a la versàtil gramínia. Vuit petits prodigis quotidians. Una dada que convé recordar en un moment en què un milió i mig de persones viuen aCatalunyaen situació depobresa; és a dir, el 22,4% de la població.

Àpats en dos torns

La Llar Pere Barnés, situada al Pa-ral·lel, darrere de les xemeneies de la Fecsa, rep 1.200 quilos de menjar al mes procedents del Banc dels Aliments, explica Charo Silleros, responsable del centre, que va començar a funcionar fa cinc anys. Entre altres serveis, l'entitat ofereix dinar i sopar, en dos torns, a 75 comensals: els 34 residents al centre i 41 persones més externes que viuen en condicions molt precàries; algunes s'allotgen com a rellogades en pensions o en habitacions sense dret a cuina.

Charo Silleros esbossa així el retrat de l'usuari prototip de la llar: «Un home de nacionalitat espanyola, solter, del voltant de 59 anys, que fa més d'un lustre que viu al carrer i que percep una pensió no contributiva d'uns 475 euros». Es tracta, doncs, de persones en una situació crònica d'exclusió social. Mendicitat, trastorns neurològics, alcoholisme, altres dependències... Integrants de les bosses de pobresa endèmica que, per desgràcia, perviuen en qualsevol societat del primer món. Representen l'últim esglaó.

La maleïda crisi, la persistent asfíxia econòmica dels últims anys, ha fet, a més a més, que l'arròs, l'humil paquet d'arròs que surt del Banc dels Aliments, enfili altres camins per pal·liar altres necessitats. Seguim-lo.

El tràfec de camions i furgonetes, de carregaments que entren o surten, comença poc abans de les vuit del matí a les instal·lacions del Banc dels Aliments, situades al carrer de Motors de la Zona Franca. Uns 2.500 metres quadrats de magatzem on s'alineen palets i immenses prestatgeries fins al sostre plenes de cigrons, llenties, bricks de llet, conserves i, per descomptat, arròs, un dels productes estrella. Només a la delegació de Barcelona, la primera que es va fundar a Espanya, fa 25 anys, es mouen al dia entre 12.000 i 25.000 quilos d'aliments.

El moviment s'ha incrementat els últims dies per l'organització del Gran Recapte, un exercici de voluntarisme que aspira a recaptar a Catalunya 1.400 tones de menjar en dos dies: el30 de novembrei l'1 de desembre. N'és la quarta edició.

Contradicció capitalista

Podria dir-se que els bancs d'aliments -la federació espanyola que els aglutina ha estat guardonada aquest any amb elpremi Príncep d'Astúries de la Concòrdia- es nodreixen de les contradiccions del sistema capitalista. El projecte va sortir dels Estats Units, quan a l'activistaJohn van Hengel se li va acudir el 1966 que els excedents de la indústria alimentària podrien pal·liar la fam dels pobres de la seva ciutat. El pare d'aquella idea, tan simple com genial, va morir, per cert, en un hospici de Phoenix (Arizona).

Tots els dimarts al matí arriben a la nau de la Zona Franca 25 palets carregats de fruita i hortalisses, vegetals desposseïts d'aquella finor de porexpan a la qual els anys de bonança ens han acostumat. Pomes amb alguna màcula, tomàquets una mica tovets, coliflors i enciams que ja comencen a esgrogueir-se però encara són comestibles.

Per evitar que la cadena solidària es trenqui per alguna baula, la velocitat és el factor clau, la rapidesa en la distribució dels aliments abans que expirin. Per això resulta imprescindible per dirigir el tinglado un cervell orquestra, algú que mantingui els platets xinesos en continu moviment sense que s'estavellin contra terra.

AlBanc dels Aliments de Barcelona, aquest algú es diu Oriol Dolader, cap de logística. «Els dimecres m'arriba un tràiler carregat de iogurts. Me'ls porten dimecres i dissabte ja caduquen, i per això ens hem d'afanyar molt a repartir-los. A més, les entitats receptores tampoc tenen una gran capacitat d'emmagatzematge».

500 grans empreses

Gallina Blanca, Nutrexpa, Pastas Gallo, Danone, Kellogg's, Nestlé i així fins a 500 grans consorcis entreguen lasobreproduccióque no poden comercialitzar als quatre bancs d'aliments catalans. A vegades arriben productes amb una etiqueta que ha vençut («consum preferent abans de...»), però que igualment es reparteixen amb un certificat de l'empresa en qüestió conforme són aptes per menjar. Potser són galetes que han perdut la mossegada cruixent del primer dia o brioixos que s'han posat durs però que sucats a la llet encara es deixen assaborir.

Ràpid, ràpid, ràpid... Tant en el repartiment, com en la presa de decisions. «Fa poc -explica el responsable de logística-, una empresa de Valladolid m'oferia 25.000 quilos de melmelada, ni més ni menys que 33 palets. Me'ls regalaven, però m'havia d'espavilar amb el transport». Se'ls va endur gràcies a un camioner solidari que només va cobrar 500 euros pels ports. Va sortir a compte l'operació? Dolader fa números amb la calculadora. En efecte, va valer la pena: dos cèntims d'euro per quilo de confitura.

Una 'plantilla' discontínua

Així funciona el Banc dels Aliments, a base d'imponderables, menjar a punt de caducar i una cosa tan etèria com la solidaritat humana. L'invent es col·lapsaria sense les persones que col·laboren com a voluntaris al dipòsit de la Zona Franca.

«Si no ve ningú, ¿què faig? -raona Dolader-. Si no hi hagués un mínim de gent, això no tiraria». Una plantilla discontínua de 187 persones s'encarrega de les múltiples tasques que se solapen al magatzem de Barcelona: descarregar camions, ordenar els aliments, etiquetar-los per controlar-ne les quantitats i recordar a quin prestatge s'ubiquen, empaquetar-los... Un moviment continu al qual es consagren persones altruistes com Albert Expósito, un jubilat de 64 anys que regala quatre hores del seu temps tres dies a la setmana.

El perfil del voluntariat, però, s'està transformant; ja no hi van només pensionistes generosos, sinó també persones encara en edat laboral. Com el Ferran, un aturat més del sector immobiliari. «Quan dic que he fet els 55 anys, ja no cal ni que ensenyi el currículum. Em queia la casa a sobre -explica-, fins que vaig veure un vídeo en què Serrat demanava col·laboradors per a l'entitat».

Notícies relacionades

El Ferran fa vuit hores cada dia conduint el toro entre les fileres de prestatgeries. Una jornada laboral completa per mantenir-se ocupat, per no pensar, per no amoïnar-se... Sentir-se útil és pura vitamina per a l'home arraconat pel mercat laboral.

Inicia sessió 0 Comentaris