La Gran Barrera d'Austràlia ha perdut la meitat dels seus corals en 27 anys

La Gran Barrera de Coral d'Austràlia, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1981, haperdutmés de la meitat dels seus corals en els últims 27 anys, segonsun estudi difós aquest dimartsestudi.

Lainvestigaciórealitzada per experts de l'Institut Australià de Ciències Marines (AIMS, sigles en anglès) i de laUniversitat deWollongongassenyala que ladestruccióde les prades coral·lines és causada en un 48% per les fortes tempestes --des del 1985 han passat per la zona 34 ciclons tropicals de gran intensitat-- i en un 42% per la presència de lescorones d'espines  ('Acanthaster planci'), un tipus d'estrella de mar de més d'un metre de diàmetre que s'alimenta d'ells.

Un altre dels factors determinants de la destrucció de la Gran Barrera és el blanqueig dels corals, la decoloració d'aquests organismes a conseqüència de l'estrès generat pelscanvis ambientals, en especial l'escalfamenti l'acidesa de les aigües.

Hàbitat de desenes de milers d'espècies

"La pèrdua de la meitat de la cobertura coralina original és una font de gran preocupació perquè és sinònim de pèrdua del hàbitat de desenes de milers d'espècies" marines, estimen els investigadors, que han recopilat 2.258 estudis científics sobre aquest fenomen elaborats en les últimes tres dècades.

La investigació assenyala que si s'eradiquen les corones d'espines, la taxa anual de recuperació dels corals podria augmentar en un 0,89%. "No podem parar les tempestes, però potser podem aturar les corones d'espines. Si ho podem fer, li donarem més oportunitats a la Gran Barrera perquè s'adapti als reptes com l'augmentde la temperatura i l'acidificaciódels oceans", ha dit el director executiu de l'AIMS en un comunicat.

345.000 quilòmetres quadrats

Notícies relacionades

Austràlia admet "negligència" per no protegir la Gran Barrera de Coral

El 50% de nens amb una malaltia rara no té un diagnòstic

L'estudi indica que la Gran Barrera de Coral necessita entre 10 i 20 anys de protecció per recuperar-se, però també adverteix que si es manté la tendència, podrà haver perdut novament la meitat de la seva biodiversitat per al 2022.

La Gran Barrera s'estén sobre uns 345.000 quilòmetres quadrats al llarg de la costa australiana, i constitueix el conjunt d'esculls coral·lins més vast del món. Alberga 400 tipus de coral, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscos, a més de ser el principal atractiu turístic australià. La seva salut es va començar a deteriorar en la dècada dels 90 pel doble impacte de l'escalfament de l'aigua delmar i l'augment de la seva acidesa per la presència més gran de diòxid de carboni en l'atmosfera.