L'explosió estel·lar més gran

L'any 1006, una gran explosió va ser observada al cel i documentada amb precisió per astrònoms de mig món, des de la Xina i el Japó fins als actuals Suïssa i l'Iraq. El jove estudiant egipci Ali ibn Ridwan (988-1061) va escriure que el cel «resplendia a causa de la llum» amb una intensitat que «era una mica més de la quarta part de la Lluna» (…). La nova estrella «es va traslladar diàriament fins que va desaparèixer quan va arribar a Verge». L'explosió o supernova de l'any 1006 (SN 1006) és considerat el succés estel·lar de magnitud visual més gran que s'ha registrat en la història. Va ser observada durant tres anys.

Més de mil anys després, un equip encapçalat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) i el CSIC ha descobert l'origen d'aquella supernova. «El fenomen es va produir probablement com a conseqüència de la fusió de dues nanes blanques», explica una de les coautores d'aquest treball, Pilar Ruiz-Lapuente. Les nanes blanques són estrelles de massa inferior a 1,4 vegades la del Sol que estan en l'última etapa de la seva vida. El treball, els detalls del qual es van publicar ahir a la nit a la revista Nature, ha utilitzat per a les seves observacions els telescopis europeus VLT, a Xile.

7.000 anys llum

L'explosió originada per la fusió de dues nanes blanques, que en el seu moment produeix una gran ejecció d'energia, no deixa cap rastre tret del romanent de la supernova, que sí que pot ser estudiat encara que hagin passat uns quants segles. De fet, les restes de la supernova, detectables amb telescopis, van ser identificades per primera vegada l'any 1965, a la constel·lació de Lupus (Llop). «Es troba a 7.000 anys llum, relativament poc per a les distàncies que solem utilitzar en aquests estudis», prossegueix Ruiz-Lapuente. Té l'aparença d'una closca de nou.

Notícies relacionades

Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

Les mamografies de prevenció del càncer s’avançaran als 45 anys

El treball és en gran part una anàlisi d'arqueologia que busca astres que ja no existeixen, «una informació que va partir fa 7.000 anys», com diu l'astrofísica. En essència, el primer que va fer l'equip va ser buscar les estrelles pròximes que podien ser les progenitores d'aquella explosió, «però no se'n va trobar cap», insisteix Ruiz-Lapuente, investigadora de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB i de l'Institut de Física Fonamental, tots dos a Barcelona. Jonay González Hernández (IAC), primer firmant de l'estudi, aprofundeix: «Hem fet una exploració exhaustiva i no hem trobat res, cosa que ens porta a pensar que aquest fenomen es va produir per una col·lisió i fusió de dues nanes blanques de massa similar».

SN 1006 pertany al tipus de supernoves que es produeixen en sistemes binaris, constituïts per dos objectes astronòmics units per la seva força gravitatòria. Aquests sistemes poden estar formats per una nana blanca i una estrella companya normal que li aporti el material necessari per aconseguir una massa crítica d'1,4 vegades necessària perquè explotin com a supernoves. També pot estar format per dues nanes blanques. Segons Ruiz-Lapuente, el nou resultat indica que aquest últim cas «podria ser una via habitual que dóna lloc a aquestes violentes explosions termonuclears».