Catalans gairebé humans

Als soterranis de l'Institut de Paleoentologia Miquel Crusafont(ICP), aSabadell, hi ha resguardats de la llum i en condicions ideals de calor i humitat un grapat defòssilsque aporten informació clau per entendre els primers estadis de l'evolució dels hominoïdeus, la superfamília de primats que inclou l'home, els goril·les, els australopitecs, els orangutans, els gibons i moltes altres espècies vives i extintes. Els fòssils, tots localitzats aCatalunyaen l'última dècada, pertanyen a tres individus essencialment arborícoles que van viure entre 13 i 9 milions d'anys enrere i que responen als singulars noms de Pau (Pierolapithecus catalaunicus), Lluc (Anoiapithecus brevirostris) i Jordi (Hispanopithecus laietanus).

No eren en absoluthomínids, però el seu esquelet presentava uns canvis morfològics que obrien el camí per al posterior triomf del bipedisme i del creixement del cervell. «Aquests fòssils són únics al món perentendre l'evolucióposterior de la família dels humans», presumeixSalvador Moyà Solà, director de l'ICP i investigador ICREA de la Generalitat. En aquella època, els primats comencen a desenvolupar una columna vertebral més rígida (posició ortògrada) i després aconsegueixen penjar-se dels arbres utilitzant una de les mans per agafar objectes.

Encara que els fòssils dePau,JordiiLlucestan guardats entre cotons perquè encara són motiu d'estudi científic, el visitant de l'ICP sí que pot observar per primera vegada unes rèpliques en unaexposicióinaugurada recentment, titulada 'Gairebé humans. Origen i evolució dels hominoïdeus'. És summament difícil per a un profà distingir les còpies de l'original.

El festí de la hiena

Les peces, acompanyades de plafons explicatius i reproduccions d'altres hominoïdeus, han estat fabricades en plàstic per especialistes del mateix institut. «Mostrem tots els ossos en una reconstrucció que pretén ser honesta, sense col·locar res que no tinguem originalment», diu Moyà Solà. Hi contribueix la gran quantitat de fòssils conservats, que en algun cas és espectacular, com passa amb Pau, possibleantecessor comúde tots els simis actuals. La hiena que possiblement se'l va menjar no va deixar ni rastre d'alguns dels grans ossos, però els petits són infinitat: 80 fragments que inclouen una bona part del crani, el peu, la cintura, vèrtebres, costelles, una ròtula...

«Les millors restes que testifiquen aquest primer canvi, aquesta transformació de fa 13 milions d'anys, han aparegut a Catalunya», insisteix Moyà Solà. Les restes de Pau i Lluc es van trobar a Can Mata, als Hostalets de Pierola, mentre que Jordi procedeix del jaciment de Can Llobateres, aSabadell. Tot el territori formava part al Miocè mitjà de l'anomenada conca Penedès-Vallès, un territori cobert per una selva càlida i humida que «devia tenir una riquesa biològica extraordinària», prossegueix. En l'arxiu de l'ICP es conserven milers de fragments desenterrats en els dos jaciments.

L'exposició presenta un viatge que s'inicia a l'Àfrica fa 23 milions d'anys, quan comença a prendre forma la superfamília dels hominoïdeus -amb espècies ja desproveïdes de cua com els procònsols-, i s'acaba en els temps actuals, amb els humans com aespècie dominanti quatre cosins germans en perill d'extinció. Al mig, l'exposició repassa algunes de les formes més arcaiques de la mateixa família, amb especial dedicació a les restes trobades a Catalunya.

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

Tal com explica David Alba, comissari científic de l'exposició, els llibres de divulgació acostumen a centrar-se tan sols en els últims milions d'anys de l'evolució humana, una vegada han aparegut les primeres formesbípedes. «Nosaltres hem volgut anar una mica més enrere -insisteix- ja que l'evolució humana més recent no es pot entendre bé sense tenir en compte l'origen de tots els hominoïdeus. I el registre fòssil català ofereix una perspectiva privilegiada».

Els muntatges no permeten treballar amb elstresorsguardats a la planta baixa, però «dins del programa d'activitats que acompanya l'exposició està previst que es mostrin els fòssils originals», garanteix Laura Celià, responsable de la col·lecció de l'ICP.