El fiscal acusa tres directius de la Fundació Puigvert d'estafa

Tres directius de la Fundació Puigvert el 2003 i 2004, entre ells l'actual presidenta del patronat de l'entitat, s'han assegut aquest dilluns al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona acusats d'unpresumpte delicte d'estafa, a l'haver facturat indegudament alServei Català de la Salut 356.000 euros per un tractament d'eliminació de càlculs urinaris (litotrípsies). La fiscalia reclama quatre anys de presó i multa per aFernando Izquierdo Latorre, director del servei de radiodiagnòstic;Esperanza Martí Salís, directora general (ara presidenta del patronat de la fundació) i Helena Isábal, directora de l'àrea de serveis bàsics.

L'acusació pública sosté que els tres acusats, posats d'acord i en perjudici del Servei Català de la Salut, van facturar al llarg del 2003 i 2004 "indegudament" 237 suposades litotrípsies per un preu de 1.502 euros cada una d'elles, i es vanembutxacar 356.099 euros que "van passar a formar part del seupatrimoni personal". Al seu entendre, aquestes "suposades i inútils" litotrípsia es van diagnosticar a pacients que prèviament havien expulsat el càlcul en el període d'espera comprès entre la primera visita urològica realitzada a la Unitat de Litiasi i la data fixada per a la litotrípsia (tractament amb ones de xoc que fragmenta els càlculs). Perquè el mètode fos innocu i no perjudiqués el malalt se li administraven només 1.000 trets d'ones extracorpòries (quan el normal oscil·lava entre 3.000 i 6.000) durant un temps "insuficient" d'uns 10 i 20 minuts (quan el temps d'exposició habitual era d'entre 45 i 60 minuts).

Al marge de la facturació

El doctor i acusat Fernando Izquierdo, director del servei de radiodiagnòstic, ha declarat en el judici que hi haviados tipus de tractament: un per fragmentar els càlculs i un altre per expulsar restes o sorreta, i que en cada cas es donava la dosi necessària per curar la malaltia al pacient. "Aplicava els meus coneixements i criteris mèdics. Em dedicava exclusivament a fer el tractament al malalt que m'enviava l'uròleg. Localitzava els càlculs per poder focalitzar-los i disparava sobre ells. Solucionava el problema que tenia allà i no mirava si el pacient era facturable o no. Jo faig un informe de cada un", ha explicat. Ha insistit que ell no s'encarregava de la facturació.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

L'acusada Esperanza Martí, que era directora general, ha assegurat que facturaven per cas i per primera sessió, i que per a això es tenien en compte les dades que s'exposaven a l'historial clínic dels pacients. Ha admès haver estat ella qui negociava i firmava els convenis amb el Servei Català de la Salut. Precisament, un punt d'aquest conveni assenyala que no es pagarà cap tractament si el malalt expulsa el càlcul de forma natural.

La tercera imputada, Helena Isábal, ha manifestat que ella només s'encarregava de planificar el treball de les infermeres i dels metges i no sap res de qüestions administratives o de gestió. Això sí, ha defensat que els tractaments es van fer. Una inspecció de la Generalitat va arribar a afirmar al seu dia que no eren litotrípsies convencionals. L'Administració catalana no reclama.