Anar al contingut

RAMIFICACIÓ DEL 'CAS MILLET'

El fiscal demana 4 anys de presó per a l'extinent d'alcalde de Barcelona García-Bragado

Sol·licita 10 anys per a Millet i Montull per les irregularitats del projecte d'un hotel de luxe davant del Palau de la Música

El ministeri públic demana que declarin com a testimonis l'exconseller Castells i altres exalts càrecs polítics

J. G. ALBALAT / Barcelona

La Fiscalia de Barcelona reclama quatre anys i sis mesos de presó per a l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona Ramon García-Bragado i per a l'exgerent d'Urbanisme Ramon Massaguer pels presumptes delictes de falsedat en document oficial i prevaricació arran de les suposades irregularitats detectades en el projecte de construcció d'un hotel de luxe a tocar del Palau de la Música Catalana, un negoci impulsat per l'expresident de la institució Fèlix Millet. Per a l'exresponsable de l'auditori i la seva mà dreta, Jordi Montull, l'acusació reclama 10 anys i quatre mesos de presó pels mateixos delictes i també per presumpte tràfic d'influències i apropiació indeguda. També figuren com a acusats l'arquitecte Carles Díaz (es reclama per a ell quatre anys i set mesos de presó) i l'exresponsable jurídic de l'àrea d'Urbanisme Enric Lambies (per al qual es demana la mateixa pena), .

A l'escrit remès al jutjat que investiga el cas, el fiscal Antoni Pelegrín sol·licita que Millet i Montull indemnitzin el Palau de la Música amb 567.000 euros i a la Generalitat amb 333.000 euros més. L'acusació pública demana, també, que declarin com a testimonis l'exconseller d'Economia Antoni Castells, altres exalts càrrecs de l'Administració autonòmica i de l'Ajuntament e Barcelona com Xavier Casas i l'actual senador socialista Carles Martí, i fins i tot l'actual alcalde, Xavier Trias.

El fiscal relata que Millet i Montull, màxims responsables del Palau fins al 2009, es van posar d'acord per promoure una operació urbanística dirigida "a aconseguir importants guanys econòmics" personals. El projecte era la construcció d'un hotel de luxe en uns terrenys pròxims a l'auditori musical. Segons l'acusació, els dos imputats, aprofitant-se del prestigi de l'entitat que dirigien, així com de les relacions personals generades per la seva posició, van contactar amb alts càrrecs de l'Administració perquè col·laboressin en l'operació urbanística.

L'acusació sosté que per aconseguir una requalificació d'unes finques i "poder fer el negoci lucratiu", van contactar amb García-Bragado, llavors secretari general de la Presidència de la Generalitat i abans regidor d'urbanisme, i amb Ramon Massaguer, gerent municipal d'aquesta àrea. El fiscal implica a aquests alts càrrecs en l'operació de permuta de qualificació urbanística del solar on s'anava a construir l'hotel --que al final no es va edificar-- per la d'altres terrenys. L'arquitecte Carles Díaz, afegeix el fiscal, també va col·laborar, igual que l'assessor Enric Lambies.

La influència de Millet

La fiscalia acusa la cúpula de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat del socialista Jordi Hereu d'haver sucumbit al poder d'influència de Millet per facilitar la tramitació urbanística del fallit Hotel del Palau, ocultant que es tractava d'una operació que beneficiava un particular, ja que la seva construcció va ser cedida a una empresa privada. En els tràmits administratius, no obstant, figurava com a promotora l'entitat cultural presidida per Millet. La constructora va pagar a aquest i a Montull una comissió de 900.000 euros.

Segons el ministeri públic, després que el 2003 aquests dos encausats van aconseguir la titularitat de les finques on construir l'hotel, "van fer valer, de manera especial i intensa, el prestigi, reconeixement i estima que la Fundació Palau de la Música tenia a la societat catalana" per tirar endavant el projecte.

Per al fiscal, els imputats van aprofitar també "les relacions personals generades" des dels seus càrrecs amb responsables de la Generalitat i de l'Ajuntament "per aconseguir que col·laboressin en la realització d'aquella operació urbanística, firmant convenis, fent informes, agilitzant tràmits, donant informació interessant o dictant resolucions diverses". Amb aquesta operació, Millet i Montull buscaven, segons el fiscal, "un important benefici personal", sense que consti acreditat que els funcionaris que van intervenir en el procés {ho} sabien.

Permuta clau

Per aconseguir el canvi de qualificació de les finques que havien d'albergar l'hotel, els imputats "van aprofitar la seva relació de confiança i amistat" amb García-Bragado perquè fes les gestions precises per aconseguir un solar de titularitat de la Generalitat amb el qual efectuar la permuta urbanística necessària.

De comú acord, Millet, Montull, García-Bragado i Massaguer van acordar impulsar dos convenis per fer prosperar l'operació urbanística, un d'ells entre el Palau i el Departament {d'Economia} que es mantindria ocult, i un segon a tres bandes amb l'Ajuntament de Barcelona, afegeix l'escrit.

Utilitzant les seves "relacions personals", els exresponsables del Palau van aconseguir l'aprovació d'aquest conveni sense l'informe jurídic previ i preceptiu i sense cap estudi tècnic de la conselleria, "a causa de la suposada urgència per a la seva firma que hàbilment van saber provocar i simular Millet i Montull".

Indemnització de 3,6 milions

Aquest conveni establia una indemnització de 3,6 milions d'euros per al Palau de la Música --quantitat que segons el fiscal volien quedar-se els seus exresponsables-- "pel simple fet de ser aquella entitat cultural la titular del sòl", i deixava en mans de Millet i del promotor hoteler la determinació de la quantitat que aquest havia de pagar a la Generalitat, malgrat estar "compromesos els interessos patrimonials" de l'Administració.

En opinió del ministeri públic, García-Bragado i Massaguer "van ser els dos màxims garants de la correcta tramitació de la matèria urbanística a l'Ajuntament", garantint que es mantindria ocult que el titular del projecte era un particular per no desvirtuar la seva aparença d'interès públic.


0 Comentaris
cargando