RAMIFICACIÓ DEL 'CAS MILLET'

El fiscal demana 4 anys de presó per a l'extinent d'alcalde de Barcelona García-Bragado

Sol·licita 10 anys per a Millet i Montull per les irregularitats del projecte d'un hotel de luxe davant del Palau de la Música

El ministeri públic demana que declarin com a testimonis l'exconseller Castells i altres exalts càrecs polítics

Ramon García Bragado durant la seva compareixença a la Comissió d’Investigació el 2010.

Ramon García Bragado durant la seva compareixença a la Comissió d’Investigació el 2010. / JULIO CARBO

4
Es llegeix en minuts
J. G. ALBALAT / Barcelona

La Fiscalia de Barcelona reclama quatre anys i sis mesos de presó per a l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de BarcelonaRamon García-Bragadoi per a l'exgerent d'UrbanismeRamon Massaguer pels presumptes delictes de falsedat en document oficial i prevaricació arran de les suposades irregularitats detectades en el projecte de construcció d'un hotel de luxe a tocar del Palau de la Música Catalana, un negoci impulsat per l'expresident de la institucióFèlix Millet. Per a l'exresponsable de l'auditori i la seva mà dreta,Jordi Montull, l'acusació reclama 10 anys i quatre mesos de presó pels mateixos delictes i també per presumpte tràfic d'influències i apropiació indeguda. També figuren com a acusats l'arquitecteCarles Díaz (es reclama per a ell quatre anys i set mesos de presó) i l'exresponsable jurídic de l'àrea d'Urbanisme Enric Lambies (per al qual es demana la mateixa pena), .

A l'escrit remès al jutjat que investiga el cas, el fiscal Antoni Pelegrín sol·licita queMillet iMontull indemnitzin elPalau de la Música amb 567.000 euros i a la Generalitat amb 333.000 euros més. L'acusació pública demana, també, que declarin com a testimonisl'exconseller d'EconomiaAntoni Castells, altres exalts càrrecs de l'Administració autonòmica i de l'Ajuntament e Barcelona comXavier Casas i l'actual senador socialistaCarles Martí, i fins i tot l'actual alcalde,Xavier Trias.

El fiscal relata queMillet iMontull, màxims responsables del Palau fins al 2009, es van posar d'acord per promoure una operació urbanística dirigida "a aconseguir importants guanys econòmics" personals. El projecte era la construcció d'un hotel de luxe en uns terrenys pròxims a l'auditori musical. Segons l'acusació, els dos imputats, aprofitant-se del prestigi de l'entitat que dirigien, així com de les relacions personals generades per la seva posició, van contactar amb alts càrrecs de l'Administració perquè col·laboressin en l'operació urbanística.

L'acusació sosté que per aconseguir una requalificació d'unes finques i "poder fer el negoci lucratiu", van contactar ambGarcía-Bragado, llavors secretari general de la Presidència de la Generalitat i abans regidor d'urbanisme, i ambRamon Massaguer, gerent municipal d'aquesta àrea. El fiscal implica a aquests alts càrrecs en l'operació de permuta de qualificació urbanística del solar on s'anava a construir l'hotel --que al final no es va edificar-- per la d'altres terrenys. L'arquitecteCarles Díaz, afegeix el fiscal, també va col·laborar, igual que l'assessorEnric Lambies.

La influència de Millet

La fiscalia acusa la cúpula de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat del socialistaJordi Hereu d'haver sucumbit al poder d'influència deMillet per facilitar la tramitació urbanística del fallitHotel del Palau, ocultant que es tractava d'una operació que beneficiava un particular, ja que la seva construcció va ser cedida a una empresa privada. En els tràmits administratius, no obstant, figurava com a promotora l'entitat cultural presidida per Millet. La constructora va pagar a aquest i a Montull una comissió de 900.000 euros.

Segons el ministeri públic, després que el 2003 aquests dos encausats van aconseguir la titularitat de les finques on construir l'hotel, "van fer valer, de manera especial i intensa, el prestigi, reconeixement i estima que la Fundació Palau de la Música tenia a la societat catalana" per tirar endavant el projecte.

Per al fiscal, els imputats van aprofitar també "les relacions personals generades" des dels seus càrrecs amb responsables de la Generalitat i de l'Ajuntament "per aconseguir que col·laboressin en la realització d'aquella operació urbanística, firmant convenis, fent informes, agilitzant tràmits, donant informació interessant o dictant resolucions diverses". Amb aquesta operació,Millet iMontull buscaven, segons el fiscal, "un important benefici personal", sense que consti acreditat que els funcionaris que van intervenir en el procés {ho} sabien.

Permuta clau

Per aconseguir el canvi de qualificació de les finques que havien d'albergar l'hotel, els imputats "van aprofitar la seva relació de confiança i amistat" ambGarcía-Bragadoperquè fes les gestions precises per aconseguir un solar de titularitat de la Generalitat amb el qual efectuar la permuta urbanística necessària.

De comú acord,Millet, Montull, García-Bragado iMassaguer van acordar impulsar dos convenis per fer prosperar l'operació urbanística, un d'ells entre el Palau i el Departament {d'Economia} que es mantindria ocult, i un segon a tres bandes amb l'Ajuntament de Barcelona, afegeix l'escrit.

Utilitzant les seves "relacions personals", els exresponsables del Palau van aconseguir l'aprovació d'aquest conveni sense l'informe jurídic previ i preceptiu i sense cap estudi tècnic de la conselleria, "a causa de la suposada urgència per a la seva firma que hàbilment van saber provocar i simular Millet i Montull".

Indemnització de 3,6 milions

Notícies relacionades

Aquest conveni establia una indemnització de 3,6 milions d'euros per al Palau de la Música --quantitat que segons el fiscal volien quedar-se els seus exresponsables-- "pel simple fet de ser aquella entitat cultural la titular del sòl", i deixava en mans de Millet i del promotor hoteler la determinació de la quantitat que aquest havia de pagar a la Generalitat, malgrat estar "compromesos els interessos patrimonials" de l'Administració.

En opinió del ministeri públic,García-Bragado iMassaguer "van ser els dos màxims garants de la correcta tramitació de la matèria urbanística a l'Ajuntament", garantint que es mantindria ocult que el titular del projecte era un particular per no desvirtuar la seva aparença d'interès públic.