El 'tiberi' d'un forat negre al devorar una estrella

Un equip d'astrònomshan aconseguit observar pas a pas com unforat negre supermassiudevorava unaestrellaque se li havia acostat massa, un fenomen excepcional que en una galàxia es produeix, de mitjana, una vegada cada 10.000 anys. El tiberi --"homicidi", segons la metàfora utilitzada per la NASA-- es va registrar a mitjans de l'any 2010.

La investigació va ser coordinada perSuvi Gezari, investigadora de laJohns Hopkins University(Baltimore, EUA). Els detalls de l'observació s'han publicat a la revista científicaNature.

"Els forats negres són una mica com els taurons, que erròniament són considerats màquines perpètues de matar. En realitat, els forats negres es mantenen en calma durant la major part de la vida fins que, de tant en tant, una estrella s'hi aventura massa a prop. I és aquí on es desferma el frenesí sanguinari", ha declarat un altre dels coautors,Ryan Chornock, delCentre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian, també als EUA.

Difícils de detectar

Els forats negres són immensos --el detectat ara téuna massa de tres milions de vegades la del Sol--, però només es poden detectar gràcies a la radiació que emeten quan aspiren els gasos que tenen a prop seu.

Així doncs, si l'entorn és pobre en gas, detectar un forat negreadormites converteix en summament difícil. S'ha de tenir paciència i una mica de sort. L'any passat es van detectar dues situacions més de l'estil, però no tan intenses, subratlla en la mateixa revista un comentari de l'investigadorGiuseppe Lodato, de laUniversitat de Milà(Itàlia).

Des de Hawaii

Notícies relacionades

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

El relleu al tron de Sant Pere: el conclave que va començar al Gemelli

Utilitzant eltelescopi Pan-Starrs1, aHaleakala (Hawaii), Gezari i Chornock van observar el 31 de maig del 2010 una brillantor inesperada al cor d'unagalàxia situadaa 2,7 milions d'anys llum. La brillantor va anar augmentant fins a arribar al clímax el 12 de juliol. Després va anar desapareixent a poc a poc. "Hem vist el final d'una estrella i com va ser païda pel forat negre en temps real", diu un altre dels autors,Edo Berger.

L'anàlisi de l'espectre de llum ha permès determinar la massa, cosa que al seu torn ha servit per conèixer una mica més el forat negre. L'estrella era concretament una degegant vermellaamb elnucli d'heli, previsiblement a prop del final de la seva vida després d'haver consumit la major part del combustible interior d'hidrogen. Els astrònoms creuen que l'estrella va estar girant al voltant del forat negre fins a acabar sent absorbida.