SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

Condemnada una família de València a indemnitzar els veïns per tocar el piano

Els jutges consideren que el so de l'instrument sobrepassava els límits legals i impedia als demandants "el gaudi de la seva pròpia casa"

2
Es llegeix en minuts

ElTribunal Suprem hacondemnatunafamíliade València aindemnitzarels veïns del pis de dalt amb 8.000 euros al considerar que el soroll delpiano que tocaven les seves filles constitueix una intromissió il·legítima en el dret dels demandants a la intimitat personal i familiar al seu domicili.

En la sentència, de la qual ha estat ponent el magistratFrancisco Marín Castán, el Suprem declara provat que "durant anys, i a qualsevol hora compresa entre les 15.00 i les 21.30 hores", els veïns van suportar el so del piano "en uns nivells que sobrepassen els límits legals" i que no solament els impedia descansar, estudiar o llegir, sinó "el gaudi de la seva pròpia casa".

Gustos musicals

Els ara condemnats van al·legar que el so del piano no era "estrident ni malsonant o insuportable", però el tribunal contesta que no li correspon "pronunciar-se sobre gustos musicals i sí, en canvi, sobre la il·licitud d'imposar els propis gustos, preferències o conveniències musicals al veí".

"N'hi ha prou de pensar que una constant reiteració de la millor peça musical pel més famós intèrpret també es pot convertir, si el so es transmet intensament a la vivenda del veí, en una greu intromissió en la seva intimitat domiciliària", diu la sentència.

Per dictar la condemna, el Suprem ha aplicat la doctrina delTribunal Europeu de Drets Humans, que el 2004 va establir que "l'individu tédret al respecte del seu domicili, concebut no solament com el dret a un simple espai físic, sinó també a disfrutar, amb tota tranquil·litat, d'aquest espai".

Mesures d'insonorització

Els recurrents van demandar els seus veïns el 2007 i van aconseguir que eljutjat de primera instància número 11 de València condemnés aquests a deixar de tocar el piano o a adoptar "les mesures d'insonorització adequades" per evitar que el soroll arribés a la vivenda de dalt superant els límits legals, és a dir, 40 decibels (dBA) en horari diürn i 30 en horari nocturn. A més, el jutge va imposar als condemnats indemnitzar amb 1.000 euros cada un dels membres de la família que els havia demandat, un matrimoni amb dos fills.

Posteriorment, però, l'Audiència Provincial de València va revocar aquesta resolució i va absoldre els demandats, al tenir en compte un escrit presentat per aquests en què es criticaven les conclusions de l'informe pericial presentat pels demandants, que havia mesurat sorolls superiors als permesos, amb puntes de fins a 62,7 dBA.

L'Audiència valenciana va tenir també en consideració el testimoni d'altres veïns de la finca, que van dir que sentien el piano, però que no molestava i que el seu so "no era insuportable, sinó agradable".

Just a sobre

El Suprem, no obstant, diu ara que l'informe dels denunciats era una simple crítica a la perícia presentada per l'altra part, "molt pobrament fundada" i sense mesuraments propis, i assenyala que només la vivenda dels demandants rebia en la seva totalitat el soroll del piano, per estar situada just a sobre.

Notícies relacionades

La sentència subratlla, a més, l'actitud "molt poc col·laboradora" dels demandats, ja que la Policia Municipal es va presentar fins a vuit vegades al seu domicili, sentint en cada ocasió el piano, i els agents van rebre respostes del tipus "que li eren igual les molèsties que pogués causar i que seguiria tocant el piano".

Per tot plegat, els magistrats anul·len la sentència de l'Audiència valenciana i en dicten una altra en què augmenten de 1.000 a 2.000 euros la indemnització que ha de rebre cada un dels afectats.