UNA iniciativa ANTICRISI POLÈMICA

Rasquera apel·la al dret de plantar cànnabis per a consum propi

Si no hi ha «difusió indiscriminada» no hi ha delicte, segons l'informe jurídic

Puig reclamarà a la fiscalia i a Justícia un dictamen sobre la legalitat del projecte

Uns veïns de Rasquera debaten sobre el projecte de la plantació de marihuana, dimecres passat.

Uns veïns de Rasquera debaten sobre el projecte de la plantació de marihuana, dimecres passat. / JOAN REVILLAS

2
Es llegeix en minuts
SÍLVIA BERBÍS
RASQUERA

Impunitat del cultiu per a consum propi. És la doctrina jurisprudencial en què Rasquera (Ribera d'Ebre) fonamenta el dret de l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA) a cultivar al municipi marihuana per al consum dels seus membres, segons es desprèn de l'estudi jurídic en què es va emparar l'ajuntament per aprovar el projecte en el ple de dimecres.

L'argumentació jurídica de l'equip de govern, recolzada en l'estudi de cinc lletrats dels despatxos DMT Advocats i Millor Dret Advocats, apel·la, com a principal argument, que una plantació no incorre en delicte penal «si s'evita la possibilitat de difusió indiscriminada del cànnabis entre el públic». D'aquesta manera, «queda fora de l'àmbit punitiu penal quan es tracta d'un cercle tancat de consumidors al no existir una conducta que suposi un perill per a la salut pública», segons l'informe jurídic.

Així, «el cultiu associatiu de cànnabis en espais privats amb les oportunes mesures de seguretat per al consum privat dels membres d'una associació no és delicte», apunten els lletrats. Sostenen que l'article 368 del Codi Penal no prohibeix el cultiu de la planta sinó que «tipifica un delicte contra la salut pública i exigeix no executar actes de cultiu amb la intenció de difondre drogues entre terceres persones».

EL CAS DE MONTBRIÓ / Una de les sentències que cita l'estudi és la del cas d'una associació de consumidors de cànnabis (ARSEC) que va cultivar 200 plantes per al consum propi en una finca de Montbrió del Camp, als anys 90. Després que la Guàrdia Civil desmantellés la plantació, diversos membres de l'associació van ser acusats d'un delicte contra la salut pública. L'Audiència de Tarragona els va absoldre en primera instància «a l'entendre que no hi havia delicte al tractar-se d'un cultiu col·lectiu per al consum personal en l'àmbit privat d'un cercle tancat de persones concretes», exposa l'estudi. I encara que al final el Suprem va condemnar els acusats, ho va fer «perquè es va crear un cultiu exterior sense les mesures de seguretat necessàries per evitar el risc d'accés de persones alienes».

Malgrat els precedents, els advocats remarquen que aquest és «un supòsit nou amb les seves pròpies peculiaritats», va afirmar ahir Martí Cànaves, un dels firmants de l'informe, que va destacar la bona voluntat de l'ajuntament «per intentar ordenar una activitat dins de les seves legítimes competències».

Notícies relacionades

El conseller d'Interior, Felip Puig, va reconèixer ahir que «existeix jurisprudència que avala el cultiu per a consum propi», si bé va recordar que el Codi Penal considera il·legal el cultiu de marihuana. Puig va indicar que és un assumpte «més legal que policial» i per això, va dir, demanarà a la fiscalia i al departament de Justícia que es pronunciïn si no ho fan per iniciativa pròpia. Fonts d'Interior van explicar que el fet que el projecte fos aprovat pel ple de l'ajuntament el fa «molt especial».

El fiscal de Tarragona, Javier Jou, va explicar que «s'ha d'analitzar amb detall abans de fer-ne una valoració, però el Codi Penal deixa poques bretxes».