El 'lobby' ocellaire, de caça

Els ocellaires catalans no tenen la potència de l'Associació Nacional del Rifle nord-americana, però sí prou per arrencar al Govern d'Artur Mas un decret d'urgència que els permet atrapar 60.000 pinsans, caderneres, verderols i passerells fins al 31 de desembre. Una quantitat forassenyada, segons els ecologistes. El nombre just per treure's el mono d'una caça prohibida per l'anterior Executiu, segons els ocellaires.

En els sis primers mesos del 2012 es regularà definitivament la captura d'aquests fringíl·lids per a concursos de cant. L'alambinat text, que en el millor dels casos entra fregant el travesser a la porteria de la legalitat europea, revela la força d'una afició que agermana la Catalunya rural amb les barriades metropolitanes. I això no és poc agermanar.

«A la Federació Catalana de Caça estem agrupats 10.000 ocellaires i tots vam votar CiU perquè ens van prometre que podríem tornar a capturar fringíl·lids -diu Josep Narbona-.

I vam arrossegar gent. Jo almenys vaig demanar a tota la família que votés CiU». Ellobbyocellaire.

Narbona, Joan Nos i Mateu Llobera, membres de la societat ocellaire El Ram, de Lleida, tots tres jubilats, van anar a capturar pinsans, caderneres, verderols i passerells la setmana passada. Amb xarxa abatible, com estableix el decret transitori, en vigor des del 9 de desembre. No hi van poder anar abans perquè la tramitació de les autoritzacions requeria temps. Van triar un camp en què fins fa poc hi havia gira-sols a Llívia, partida de Lleida.«En aquesta època de l'any gairebé no hi ha ocells aquí i no hem pogut preparar la cacera perquè tot ha sigut moltprecipitat»,van avisar.

Narbona, Nos i Llo- bera, amb aquest com a cap d'operacions, van instal·lar la trampa, que s'accionava amb una estrebada de corda. En dos costats paral·lels dels quatre del cep van col·locar a manera de reclams sis gàbies amb caderneres, verderols i passerells i les van camuflar amb rostolls.«De pinsans no val la pena posar-ne perquè no entren», va aclarir Nos. Al centre de l'artefacte hi van situar un verderol lligat amb un arnès a un clau.

Llobera es va asseure en un tamboret amb la corda ben agafada, preparat per estirar-la. Acabava de sortir el sol. Feia un dia gris que afaitava. Els esquers van començar a cantar. El verderol lligat a un clau no aconseguia posar-se-li a sobre.«No l'hem pogut entrenar»,es va excusar Llobera.

Comptats verderols, pinsans i caderneres, identificats de seguida pels ocellaires, voletejaven sobre la trampa o s'aturaven en un arbre pròxim. Emoció. Però no solament no hi entraven els pinsans, sinó cap.«Quan hi ha abundància pots tenir dos verderols a la trampa i nou als voltants. Llavors has d'avaluar si estires la corda o esperes a veure si n'hi entra algun més», va evocar Nos.

Una cadernera al mòbil

No era dia d'abundància.«En aquest bancal no hi queden pipes», va justificar Nos.«A més, els moixonsno són tontos -va afegir Llobera-. Uns dies abans hauríem hagut de fer una cabanya per amagar-nos. I fa falta silenci».

Silenci. Més silenci. Res. Llavors una cadernera va cantar dins del grup. ¡Era el mòbil de Narbona!«La salsa d'això és l'esmorzar»,va dir a l'acabar la conversa telefònica. I va quedar clar què tocava fer.

Notícies relacionades

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Nou països s’afegeixen al pla per protegir els menors del porno digital

Davant un esmorzar de forquilla i ganivet al bar restaurant L'Autèntic, a Llívia, Nos, Llobera i Narbona van dir que se sentien tractats com«terroristes»per la seva afició als ocells cantaires. Van lamentar la prohibició d'atrapar-los amb vesc (substància enganxosa que s'extreu del vesc, muérdago en castellà), un mètode més«selectiu»i més tradicional a Catalunya que la xarxa abatible, que«no és sistema per a vells». I, sobretot, van criticar la intenció manifestada per la Generalitat en el decret en qüestió de fomentar la cria de fringíl·lids en captivitat, per a la qual cosa s'ha autoritzat la captura de femelles. És, al seu entendre, l'antesala de la prohibició final i una tonteria pròpia de buròcrates que del camp només saben que existeix.«Criar aquests ocells en captivitat és gairebé impossible encara que disposis d'espai per a grans gabials i reprodueixis el seu hàbitat, i no parlem de fer-ho en un pis», van explicar. Biòlegs de l'Institut Català d'Ornitologia i del zoo de Barcelona hi estan d'acord.

A títol individual, Llobera va alabar la tolerància de la seva dona per permetre-li tenir una cinquantena de fringíl·lids al balcó.