Un professor d'assignatures difícils

La paraulamestreha estat desaprofitada entre tanta retòrica buida i ha quedat tan desgastada, que quan tenim l'oportunitat de fer-la servir amb precisió sembla com si quedés curta o fins i tot fos massa senzilla en relació amb el valor i la pluralitat dels matisos positius que conté. Però, fins i tot per aquesta senzillesa, és la paraula que em sembla creada a mida per retratarJosep Pernau, que, a més de ser un home normal i discret, ha estat el periodista més honest i útil a la societat que he conegut en tota la meva vida.

En primer lloc,Pernauva ser mestre en l'accepció més comuna i elemental d'aquesta paraula: mestre d'escola. Ho va ser vocacionalment en la seva joventut, al Pallars, durant una etapa en què va dedicar tota la seva capacitat d'ajudar a saber i conèixer als nois de petits pobles perduts en els contraforts pirinencs. Va continuar sent mestre després, un cop va haver fet el salt al món del periodisme amb molt d'esforç i sacrifici personal. Des d'aquesta professió va fer pràcticament el mateix, però ja amb gent de totes les edats: ajudar a saber i conèixer, proporcionar dades perquè es comprenguessin les coses. En aquesta tasca va tenir especial relleu en uns temps decisius, en els anys finals del franquisme i durant la transició, quanPernauva dirigir diaris i revistes en què, a més d'informar, incloïa opinions plurals perquè cada lector fes lliurement la seva pròpia interpretació de les coses.

Subratllo que això, tal com feia ell les coses, sempre amb el referent d'estar al servei de la llibertat i dels drets de les persones, materialitzat a cavall dels anys 60 i 70, quan les llibertats i els drets encara no havien estat recuperats, li va comportar molts problemes. Va patir disgustos, riscos personals i represàlies laborals. Finalment, després del túnel, en els anys de la consolidació democràtica,Pernauva continuar sent un periodista de primer nivell, primer des de tasques de responsabilitat en diverses redaccions i més endavant com a analista i comentarista. En aquesta etapa va treballar per als lectors d'EL PERIÓDICO com a coordinador dels articles d'opinió, editorialista i, fins pràcticament els seus últims dies, com a columnista. A ell li devem les arrels del millor del tarannà democràtic d'aquest diari i moltíssimes línies carregades de fermesa i ironia, sempre en defensa dels interessos de la gent del carrer.

Notícies relacionades

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

La UE diferenciarà les alertes d’emergència dels avisos

Independentment de la seva condició vocacional genèrica d'ajudar els altres a saber, conèixer i interpretar,Pernauva ser d'una manera explícita mestre de periodistes. Amb una mica més de veterania i experiència que la majoria dels qui vam accedir a aquesta professió quan es va iniciar la transició, va ser professor a l'Escola de Periodisme del CIC. Aquest centre, que va sorgir avalat pel catolicisme progressista català de la segona meitat dels anys 60 i secundat per periodistes que apostaven per un futur democràtic per després del general Franco,va posar les bases per a la capacitació de les primeres generacions d'informadors d'aquella etapa.Pernau no només hi va ser, sinó que va exercir després de mestre, a través del seu exemple personal i aportant la seva experiència, en les difícils assignatures del rigor, la precisió, la independència professional, el concepte del periodisme com a contrapès als poders i el respecte a la deontologia tant en les formes com en el fons. Ell va encarnar com cap altre a Catalunya el principi que informar és prestar un servei públic, tant si es fa des dels mitjans públics com des dels privats, i va portar aquesta convicció a totes les redaccions que va trepitjar i a totes les institucions que va dirigir, com l'Associació de la Premsa i el Col·legi de Periodistes.

Juntament amb el mestre se'n va així mateix un home que, a més de bo, era cordial; que, a més de ser director, mai va deixar de ser company, i que unia a la seva intel·ligència una immensa capacitat de treball. Per això era el millor.