Conseqüències del col·lapse judicial

Plets per valor del 20% del PIB català estan encallats als jutjats

La consellera de Justícia i les patronals exigeixen reformes en el sistema judicial per agilitzar-lo

Més de 40.000 milions d'euros pendents de resolució judicial s'acumulen als tribunals

3
Es llegeix en minuts
J. G. ALBALAT
BARCELONA

Els jutjats catalans acumulen plets pendents de resolució judicial per valor de més de 40.000 milions d'euros, una xifra que suposa el 20% del producte interior brut (PIB) de l'autonomia o el pressupost anual de la Generalitat, incloent-hi les empreses públiques, segons un estudi elaborat per la Conselleria de Justícia. Aquesta suma és la que està en disputa en els 870.000 litigis que en l'actualitat s'estan tramitant o que estan a l'espera de l'execució de sentència. La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va alertar ahir del greu impacte que suposa per a l'economia catalana aquesta situació i va anunciar que s'estan dissenyant les bases d'una nova estructura judicial per agilitzar els processos. Els empresaris van tornar a exigir ahir al conèixer aquestes xifres que es prenguin mesures per desencallar els jutjats.

«El sistema actual és diabòlic». Amb aquesta expressió tan contundent es va referir Fernández Bozal a la situació de l'administració de justícia a Catalunya en una conferència celebrada al Fòrum Europa Tribuna Catalunya. En l'actualitat, segons dades del Consell General del Poder Judicial, hi ha 870.000 procediments en tràmit o pendents d'execució definitiva (meitat i meitat) a la comunitat autònoma.

De l'anàlisi de les quantitats exigides en els milers de litigis interposats se'n desprèn que actualment estan en tràmit als jutjats assumptes que suposen, almenys, reclamacions pendents de prop de 40.000 milions d'euros. I això sense tenir en compte altres procediments de quantia indeterminada, com per exemple els que fixen indemnitzacions d'accidents en el moment de dictar sentència o altres assumptes civils o contenciosos.

REDUCCIÓ DELS TERMINIS / «L'equivalent a una cinquena part del PIB català està a l'espera de saber si ha de canviar o no de mans; i els corresponents demandants o demandats, a l'espera de saber si, com a conseqüència d'una sentència judicial, obtindran o no, continuaran o no comptant amb certs diners», va assegurar de manera explícita Fernández Bozal. La solució passa per la reducció dels terminis de tramitació i de resolució d'assumptes. Dels primers resultats de l'estudi de Justícia se'n desprèn que l'efecte econòmic de reduir a la meitat el període de tramitació dels procediments concursals (antigues suspensions de pagaments o fallides), que com a mitjana solen allargar-se tres anys, l'economia catalana podria recuperar entre 110 i 135 milions d'euros anuals, de manera directa o indirecta.

Salvador Gallego, director d'Estudis de Foment de Treball, i Antoni Cañete, secretari general de Pimec, van coincidir ahir amb la consellera en la necessitat de modernitzar el sistema judicial per agilitzar els procediments. En consonància amb un document presentat aquesta setmana per les patronals CEOE i CEPIME, Gallego va assegurar ahir a EL PERIÓDICO que s'ha de promulgar una legislació «amb més claredat, qualitat i estabilitat», així com promoure mitjans alternatius als judicials per solucionar els conflictes, com l'arbitratge o la mediació. «Hi ha una excessiva judicialització», va afirmar. «La fixació de taxes en alguns processos pot fer reflexionar les persones si val o no la pena pledejar, perquè els processos judicials tenen un cost», va afegir.

Notícies relacionades

MÉS CELERITAT / L'administració de Justícia, segons la seva opinió, ha de funcionar com l'Agència Tributària. Amb agilitat i amb mitjans per actuar i complir la seva funció (en un cas exercir justícia i en l'altre recaptar impostos). «No s'entén la justícia sense la deguda celeritat. Però, per millorar, els jutjats han d'estar dotats de les eines informàtiques necessàries», va insistir el representant de Foment.

Cañete va apostar per guanyar eficàcia «en una situació dramàtica econòmicament» com l'actual i va posar en relleu una dada: «Tres de cada quatre empreses que tanquen ho fan per impagament». I recórrer a la justícia és lent i car i, en alguns casos, ineficaç. Menys del 10% dels concursos de creditors aconsegueixen salvar l'empresa. A més a més, aquests processos estan augmentant en comparació amb altres anualitats. «En el transcurs dels primers 10 mesos de l'any la xifra d'aquests processos ha superat el total que hi va haver el 2010 a Catalunya», va destacar el directiu. «L'agilització dels processos concursals generaria un efecte immediat», va insistir.