Una cigala de llegenda

Havien distingit el seu característiccric crical capvespre. Fins i tot algun naturalista assegurava haver-la vist durant uns segons. Però ningú, ningú en els últims 114 anys n'havia aconseguit capturar ni un sol exemplar viu. Fins fa dues setmanes, quan uns tècnics del parc natural del Montsant i del servei de Biodiversitat en van localitzar quatre individus, dos mascles i dues femelles. L'equip ha pogut finalment acreditar que la cigala o somereta del Montsant (Steropleurus panteli) no és una simple llegenda.

«Hi ha científics que havien arribat a pensar que es tractava d'un mite i pràcticament tothom la donava per extingida»,explica, radiant de satisfacció, Josep Maria Olmo, del servei de Biodiversitat de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat. El catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya inclou aquest insecte com en perill d'extinció.

La veritat és que no ha estat missió fàcil.«És un insecte molt particular, de mida relativament gran», que, a diferència d'altres cigales, que desenvolupen el seu cicle vital en zones d'arbustos,«viu en arbres i té hàbits encara desconeguts», relata Olmo, que feia quatre anys que anava darrere del rastre de l'animal. «La someretahabita exclusivament a la serra del Montsant, sempre per sobre dels 600 metres d'altura»,afegeix el tècnic. Aquesta limitadíssima distribució geogràfica, de només uns quants quilòmetres quadrats, n'ha dificultat la recerca, perquè s'ha hagut d'afinar molt per arribar a trobar-la.

Trenta milions d'anys

Una possible explicació a la restringida presència d'aquestes cigales al Montsant és l'origen prehistòric de l'espècie.«Probablement ja hi vivien fa uns 30 milions d'anys, molt abans de l'aparició de l'espècie humana»,indiquen fonts de Medi Natural. Amb els anys, les someretes potser van quedar aïllades dels seus parents més pròxims, limitades pels canvis del paisatge, i aquest aïllament va contribuir a la seva especiació, és a dir, va ajudar a fer que es diferenciessin de les poblacions del voltant.

Aquesta troballa representa, doncs, tota una«fita històric per al patrimoni natural català», sentencien les mateixes fonts. Des de la seva descripció taxonòmica el 1899, l'insecte no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Les úniques cites disponibles que se'n tenien eren de la primera dècada del segle XX, a càrrec del naturalista Juan Barat.

El primer a identificar la cigala del Montsant va ser el jesuïta Longelí Navàs, que en va trobar dos exemplars (també un mascle i una femella) el 1897. Els dos individus es conserven en l'actualitat al Museu de Ciències Naturals de Madrid, com una raresa de la fauna ibèrica. La de Navàs, insisteix Olmo,«és una figura que s'ha de reivindicar» «Va ser un naturalista típic de la seva època, que va realitzar una important tasca en el camp de la biologia, però que fins i tot avui és molt desconegut».

Projecte investigador

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

La cigala del Montsant és un insecte endèmic d'aquesta serra tarragonina, situada a l'extrem nord-est del Priorat, al límit amb l'Alt Camp. També és l'últim ortòpter (de la família dels grills i les llagostes) que faltava per trobar a Catalunya. L'objectiu final del descobriment és sobretot ambiental. Els tècnics que han localitzat la parella ja han construït una gàbia«per analitzar-los, mirar de conèixer els seus costums i intentar abordar la seva reproducció»,explica Olmo.

Fins i tot el nom d'aquesta cigala té la seva història.«Antigament aquests insectes eren bastant abundants a la península -no la cigala del Montsant, sinó d'altres espècies- i, com que el seu tòrax té forma de cadira de muntar, la gent va començar a anomenar-les someretes, per les someres amb què anaven a treballar al camp»,explica.