El forat a la capa d'ozó de l'Àrtic va créixer sense precedents la primavera passada

La destrucció de lacapa d'ozó a l'Àrtic va assolir nivells "sense precedents" la primavera passada, amb un 80% de reducció d'aquest gas entre els 18 i els 20 quilòmetres per sobre de la superfície, avança la investigadora de l'Institut espanyol de Tècnica Aeroespacial (INTA), Concepción Parrondo.

L'INTAés una de les 19 institucions científiques, de nou països diferents, que participa en l'estudi d'ozó de laNASA, que aquest any ha detectat "una disminució sense precedents de la capa d'ozóprotectora de la Terra", subratlla la NASA a la seva web oficial.

Parrondo assenyala que la pèrdua d'ozó a l'estratosfera passa totes les primaveres tant a l'Antàrtida com a l'Àrtic"a causa de les baixes temperatures que s'acumulen en aquesta capa de l'atmosfera i produeixen reaccions que destrueixen l'ozó". No obstant, la destrucció d'ozó a l'Antàrtida és de "dimensions molt més significatives" que al pol Nord, a causa del fet que al sud s'acumulen temperatures molt més fredes que donen lloc que el "forat" d'ozó sigui molt més gran.

Alarma a l'Àrtic

Notícies relacionades

Catalunya només disposa del 20% de l'energia verda necessària per a 2030

Els atacants de la mesquita de Piera van utilitzar un accelerador de propagació del foc i coneixien el lloc

"El fet que les temperatures a l'estratosfera àrtica siguin més càlides limiten l'àrea i el període durant el qual es produeixen les reaccions de destrucció d'ozó, de manera que la majoria dels anys el forat de la capa d'ozóés al voltant d'un 40% menor a l'Àrtic que a l'Antàrtida", afirma Parrondo. No obstant, les dades diàries de mesuraments d'ozó de les 40 estacions de l'hemisferi Nord amb les dels satèl·lits de la NASA, Aura i Calipso, posen de manifest que "aquesta primavera la destrucció d'ozóha estat màxima sobre l'Àrtic, ja que ha arribat a dimensions similars a la de l'Antàrtida". La causa, segons els experts, és que el període de baixes temperatures a l'Àrticva durar 30 dies més que un hivern normal, donant lloc així a una destrucció d'ozó sense precedents.

Els científics apunten que el descens de les temperatures estratosfèriques podria estar associat al canvi climàtic "ja que sembla que l'augment de gasos d'efecte hivernacle fa que l'estratosfera estigui més freda del que és normal". La conseqüència "més evident" que el forat d'ozó àrtic hagi estat "més important" aquest any és "l'augment de radiació ultraviolada", que afecta de manera adversa els éssers vius; així com un "desequilibri" en el "balanç energètic" de l'atmosfera, ja que "l'ozó és un gas amb una gran capacitat d'absorció de la radiació solar".