CARRERS CONFLICTIUS
Font seca, banc fora
Ajuntaments catalans amplien el catàleg de mesures per augmentar el control de l'ús que els immigrants fan de l'espai públic en barris amb elevades taxes d'estrangers
Desapareguts 8 Indret d’on l’Ajuntament de Badalona ha retirat una font i alguns bancs, ahir. /
El 28 de maig del 2010 Lleida es va convertir en la primera ciutat d'Espanya en què es prohibia l'ús del vel integral en equipaments municipals. Una normativa impulsada per l'alcalde, Àngel Ros (PSC), a la qual després es van sumar una desena de municipis catalans de diferent signe polític (Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Manresa, Tarragona, el Vendrell, Reus, Cunit, Figueres i Roses). Per no ferir sensibilitats, alguns ajuntaments van recórrer a l'eufemisme i van vetar la peça sense citar-la, ja que el que es va prohibir va ser anar amb la cara tapada en pro de la seguretat.
La restricció al vel integral va coincidir, a més a més, amb un enduriment del discurs sobre els drets i deures de la immigració. Després dels incidents de Salt del 2010 i el 2011, la llavors alcaldessa, Iolanda Pineda (PSC), es va erigir en portaveu dels alcaldes que exigien a la Generalitat i al Govern que es tinguessin en compte els informes municipals negatius a l'hora de denegar permisos de residència per arrelament a immigrants incívics. Una petició que la secretària d'Estat Ana Terrón es va comprometre a complir.
Polítiques de xoc
Alguns ajuntaments han arbitrat polítiques de xoc clarament dirigides al control de la immigració a l'espai públic. És el cas de Salt i Badalona, on s'han tancat fonts per impedir el proveïment d'aigua a la via pública. Encara que en el cas del municipi del Gironès el regidor de Serveis, Josep Valentí (CiU), argumenta que és una mesura«per lluitar contra el mosquit tigre»,també al·lega les queixes dels veïns i el malbaratament d'aigua.«Hi havia gent que manipulava les aixetes de les fonts perquè sortís aigua de forma contínua i les deixaven obertes tota la nit», explica Valentí. El resultat és que s'han tancat 26 de les 30 fonts que hi ha a la ciutat.
Un problema semblant passa a Badalona: l'alcalde, Xavier García Albiol (Partit Popular), va declarar dies enrere davant el jutge com a imputat per un presumpte delicte de xenofòbia. El seu regidor de Via Pública, Daniel Gràcia, afirma que han tancat tres fonts perquè«grups de romanesos s'hi banyaven despullats i hi rentaven la roba amb detergent».
Badalona, i també l'Hospitalet, una població governada pel PSC, han desplaçat o suprimit bancs públics per impedir reunions nocturnes per part de grups sorollosos. Santa Coloma de Gramenet ha anat més lluny i ha decretat el tancament, a partir de les 22.00 hores, dels basars i petites botigues de queviures que obrien tota la nit. L'alcaldessa, Núria Parlón (PSC), considera que aquesta classe d'establiments atrauen gent a altes hores de la matinada per comprar alcohol, cosa que provoca sorolls i molèsties als veïns.
Notícies relacionadesUn altre capítol d'aquest estira-i-arronsa és el la prohibició de la construcció de mesquites. Una oposició que alguns ajuntaments justifiquen per motius estètics. L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordón (CiU), ha revocat la llicència d'obres que l'ajuntament va concedir a la comunitat musulmana perquè no li agrada l'estètica àrab del projecte del temple.
A Salt, però, les objeccions que el consistori de Jaume Torramadé (CiU) planteja a un centre de culte islàmic es basen en el fet que la seva activitat no s'ajusta als usos de la zona industrial on es vol construir, malgrat que va ser el mateix ajuntament -quan estava governat pel PSC i ERC- el que va obligar les dues comunitats musulmanes que l'impulsen a ubicar-lo al polígon Torre Mirona.
