Pionera a Europa

Can Ruti investiga una cirurgia experimental per tractar pacients amb Alzheimer en fase inicial

A través de dues incisions al coll, la intervenció busca millorar el drenatge dels ganglis limfàtics perquè redueixin l’acumulació de beta amiloide i tau al cervell, dues proteïnes relacionades amb aquesta demència

Biomarcadors digitals en Alzheimer avaluaran la memòria, el llenguatge i els moviments del pacient a través del mòbil

Mercè Boada, neuròloga: «Tenir fàrmacs per a l’Alzheimer canvia la perspectiva: els pacients consulten més i la primària fa més proves»

Un momento de la cirugía en el Hospital Germans Trias i Pujol, en Badalona.

Un momento de la cirugía en el Hospital Germans Trias i Pujol, en Badalona. / CAN RUTI

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

L’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona) ha arrencat un assaig clínic, pioner a Europa, per tractar malalts d’Alzheimer en fase inicial. Fins ara només s’ha portat a terme a la Xina. Aquest tractament experimental, que està en fase 1 –és a dir, el que actualment s’està estudiant és la seva seguretat, encara no la seva eficàcia–, consisteix en una petita cirurgia cervical de tres hores per millorar la «neteja» del cervell. El seu nom mèdic és derivació limfaticovenosa cervical –és una cirurgia que habitualment s’utilitza per tractar el limfoedema o inflamació crònica dels teixits tous del cos– i, a través de dues incisions al coll del pacient, busca «millorar» el «drenatge» dels ganglis limfàtics perquè aquests siguin capaços de «netejar» l’acumulació de beta amiloide i tau al cervell, dues proteïnes que estan relacionades amb l’Alzheimer.

Aquest estudi es denomina ALCEA (estudi dels efectes clínics i biològics de l’anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d’Alzheimer) i té com a objectiu determinar la seguretat, la viabilitat i el potencial efecte d’aquesta tècnica quirúrgica extracranial. En aquest marc, ja s’ha fet la derivació en dos pacients a Can Ruti, amb resultats molt preliminars, que podrien apuntar a una millora funcional en un, tot i que l’estudi es troba en una fase molt inicial i, de moment, insisteixen els metges, se n’està avaluant la seguretat.

L’assaig es planteja com un estudi obert, unicèntric i prospectiu de fase 1, amb la inclusió seqüencial de 10 pacients amb malaltia d’Alzheimer en fase inicial –quan ja n’hagin tractat cinc, Can Ruti avaluarà si seguir o no–, que seran seguits durant un mínim de 12 mesos. María Antonia Puente, la dona d’un dels dos pacients –de 67 anys– que ja han sigut tractats, assegura que la família ha notat «bastant la millora». «Ara escriu i se li entenen les coses al parlar. Sí que hem notat la diferència. Està més animat i més actiu, vol fer coses», relata Puente. Fa tres mesos que el seu marit es va sotmetre a aquesta cirurgia.

«Més enllà d’un assaig clínic»

Per al gerent de Can Ruti, Josep Maria Mòdol, el presentat aquest dilluns a Can Ruti «va més enllà d’un assaig clínic». «Es tracta de generar coneixement i de transformar idees innovadores en noves oportunitats per als pacients», ha dit en roda de premsa des de l’hospital badaloní. «Les malalties neurodegeneratives representen un dels reptes del nostre temps. I aquest és un abordatge revolucionari: un estudi encara sense resultats, el primer que es fa a Europa. La doctora Higueras [la cirurgiana que va portar a terme la cirurgia] es va formar a Àsia per poder realitzar-la aquí», ha dit Mòdol.

Abans d’explicar en què consisteix la intervenció, el neuròleg Pau Pastor ha il·lustrat com funciona la malaltia d’Alzheimer. Es produeix una acumulació de proteïnes alterades de beta amiloide i tau al cervell. «El cervell necessita una neteja, que es produeix durant el son. La neteja del cervell és més complexa que la d’altres teixits i es produeix a través del sistema limfàtic, que s’encarrega d’eliminar les proteïnes alterades de l’organisme, incloses les de l’Alzheimer. Aquest sistema de neteja, en pacients amb Alzheimer funciona pitjor», ha explicat Pastor.

Així, l’estudi consisteix a fer una cirurgia en pacients amb fase inicial d’Alzheimer que funciona com un «bypass» a través del coll», amb l’objectiu que els ganglis limfàtics accelerin la neteja del cervell.

Ganglis limfàtics inactius

Com ha explicat ja la cap de Cirurgia Plàstica de Can Ruti, Carmen Higueras, amb l’edat el sistema limfàtic «va degenerant» i fins a un 60% dels ganglis limfàtics es tornen inactius. «Aquesta és la base teòrica de la intervenció [demostrar que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l’acumulació de beta amiloide i tau al cervell], que es basa en dues incisions a nivell cervical. Sabem que, a causa d’això, disminueix el sistema de neteja del cervell i per això aquesta cirurgia va orientada a millorar aquest drenatge», ha dit Higueras. La cirurgia dura tres hores i el pacient està ingressat una nit a l’hospital i l’endemà és donat d’alta.

Així, la tècnica consisteix a establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Aquesta microcirurgia connecta vasos limfàtics amb venes de petit calibre per redirigir el flux limfàtic cap al sistema venós i facilitar-ne el drenatge. És mínimament invasiva, es realitza amb microscopi quirúrgic i sutures de molt petit diàmetre.

Notícies relacionades

Aquesta tècnica s’utilitza de manera consolidada en el tractament del limfoedema –que és una inflamació causada per l’acumulació de líquid limfàtic en els teixits tous del cos–, especialment el secundari a cirurgies oncològiques o radioteràpia, amb l’objectiu de reduir l’acumulació de líquid limfàtic, millorar els símptomes i prevenir complicacions associades.

Els primers estudis clínics, principalment a la Xina, han mostrat resultats preliminars prometedors, amb millores en paràmetres cognitius i biomarcadors, així com una bona seguretat del procediment. En una sèrie recent de 26 pacients no es van registrar complicacions.