Indignats: definir-se o morir

Els indignats, deixant l'èxit de les últimes manifestacions a banda, es troben sumits en una contradicció derivada del fet de voler articular-se com una iniciativa radicalment nova però operant segons mecanismes i conceptes del passat; i això els provoca tota mena de disfuncions identitàries i procedimentals. Els indignats, com a moviment, responen als trets d'un fenomen caòtic: absència de lideratge, immediatesa, aprofitament de les xarxes, acció per oposició i rebuig de l'statu quo. Pot assegurar-se que són un moviment del segle XXI, però tot i amb això funcionen amb procediments del segle XIX inventats, precisament, per desenvolupar allò que ara estan criticant: la democràcia representativa. Efectivament, els indignats fan servir categories polítiques -representació, assemblea, deliberació- que són pròpies d'allò que diuen combatre. Malgrat que a primera vista pugui no semblar una qüestió important, sí que ho és; la democràcia representativa se sustenta en la recerca de majories suficients per poder prendre decisions, mentre que els indignats necessiten construir consensos molt més amplis, més integrals. De fet, per a aquest moviment la mera elecció de representants resulta problemàtica ja que va en contra de, per dir-ho d'alguna manera, el seu propi ADN.

Conscientment o inconscientment, els indignats busquen no agreujar aquesta contradicció mitjançant la indefinició i promovent la incorporació de més i més qüestions particulars. El problema de la indefinició és que, si bé els permet obviar la seva incoherència, també els fa vulnerables a grupuscles amb comportament viral. Aquests grups, talment com els virus, s'introdueixen en el moviment i el segresten des de dins, desvirtuant el seu missatge original i abocant-lo a situacions extremes. Verbigràcia el que va passar a Barcelona el dia 15 de juny.

Notícies relacionades

Els indignats frenen un desnonament a Gràcia

¿De què parlem al parlar de futur?

Els indignats, si volen tenir un futur, han de trobar la manera de superar la seva contradicció original i forjar una identitat i un funcionament més d'acord amb el seu ideari. Així, en primer lloc han de delimitar nítidament l'objecte, abast imodus operandisi es vol, han de reforçar les seves fronteres per poder immunitzar-se dels atacs de grups virals. En segon lloc, han de buscar nous mecanismes de funcionament, i, per aconseguir-ho, poden recórrer a allò que els ha fet possibles: la tecnologia. Els indignats podrien fer un ús més audaç de la tecnologia buscant solucions actuals a les necessitats que, al seu dia, van provocar la invenció de la representació com a mecanisme de participació política. Avui dia hi ha solucions tècniques per articular formes diverses, polimòrfiques, fins i tot asimètriques, de participació; maneres més intuïtives de generació de consensos i alternatives a la participació. De fet, ja a Atenes es combinava l'elecció de càrrecs amb la designació mitjançant sortejos aleatoris.

Només a partir d'una identitat més sòlida i coherent el moviment del 15-M es pot articular com una verdadera alternativa al sistema que diu que rebutja. D'una altra manera, els indignats acabaran enquistats, tensionats a causa de l'acció dels grups virals i, en última instància, instal·lats en la marginalitat.