La generació sense rumb

La crítica més dura que ha rebut la nostra generació, la nascuda al voltant de la dècada dels 80, ha estat sempre la de passotisme. Paradoxalment, és el que la mateixa societat ha mirat d'inculcar-nos en tot moment des que vam néixer. Hem nascut i crescut en l'era del buit, en l'era de l'individualisme, però mai de la individualitat. Se'ns ha intentat gravar a foc que formem part d'una massa, d'una massa absurda que compra, menja i mor, i que a sobre ha de sentir-se satisfeta, perquè això són privilegis de què no tothom pot gaudir. Queixar-se, rebel·lar-se contra el sistema consumista, contra el sistema anestesiant que ens ofereix de tot menys una autèntica vida, resulta gairebé indecent segons moltes opinions.

No tenim dret a queixar-nos de res perquè tenim grans superfícies comercials que ens ofereixen tot el que hauríem de desitjar. Tenim telèfons mòbils d'última generació, ordinadors que caben al palmell de la mà, tenim cotxes que corren més del que és permès, tenim el menjar gairebé sempre assegurat, tenim comunicació i entreteniment sempre que ho desitgem.

Notícies relacionades

La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments

Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal

Ho tenim tot, i no obstant no tenim res. No tenim més objectius que trobar una feina que ens permeti sobreviure, aspirant a unes bones vacances que ens permetin veure món, o potser no fer res en particular durant unes quantes setmanes, per després tornar a la feina. Potser, amb els anys, aconseguir una bona jubilació per agafar-nos unes vacances permanents, antesala d'una mort que almenys acabarà amb preocupacions com ara les hipoteques.

Som la generació sense rumb, sense meta. La generació que escolta contínuament que ja ho tenim tot fet. L'única cosa que ens queda és fer-nos enginyers, arquitectes o metges. Pobre del que es faci filòsof o escriptor. Pobre del que pensi, del que avanci. Perdrà el temps, aquestes coses ja no són necessàries. Estem farts que se'ns converteixi en la generació estúpida. Aquesta és la nostra revolució.