Els que no van veure el futbol

Hi ha un caixer automàtic a prop casa meva on cada nit dormen cinc o sis persones. Dormen sobre cartrons, tapats amb mantes, i, a vegades, escalfant-se els uns als altres. Les màquines per treure diners són allà mateix, però no les utilitzen mai. Durant el dia, surten al carrer i intenten sobreviure. Evidentment, no tenen cap televisor. Així que no van poder veure la final de la Champions League. M'imagino que els sons de l'eufòria col·lectiva d'ahir i d'avui sí que els deuen haver arribat. Però si jo estigués en el seu lloc, admeto que em sentiria una mica confús. ¿Què passa? ¿Per què tant de soroll?

Hi ha un grup de persones al món, un grup selecte d'esportistes d'elit, que lluiten periòdicament al camp a canvi d'uns sous que superen de llarg quantitats que jo, o moltes altres persones, difícilment veurem alguna vegada ni per un moment. Ahir a la nit, un petit grup, els més exquisits, es van proclamar campions d'Europa. Ara saben que seguiran cobrant els seus sous, les seves primes, els seus milions, saben que l'any que ve podran promocionar Qatar amb el cap ben alt. No és el mateix que l'Unicef, però què hi farem. Entenc la seva alegria i la seva eufòria.

L'eufòria que em costa pair és, en canvi, la de tota la gent que ahir es va llançar al carrer a venerar els seus ídols. Gent que com jo, o que com els homes del caixer, no podrà mai optar ni de lluny al tren de vida d'aquesta elit. Gent que, tal com estan les coses, si pateixen càncer no podran anar a les clíniques privades dels futbolistes, i potser hauran de pagar la quimioteràpia de la seva

Notícies relacionades

Lligats a la plaça

Propagar-se o morir

butxaca. Al final, acabo pensant que el descol·locat sóc jo. Ja no entenc les paraules que sento. Paraules com neteja, per exemple. Frases com «la llibertat d'expressió te la pots ficar pel...», que em va dir dissabte a la matinada un mosso quan em va agredir perquè li vaig dir que la seva feina no em semblava digna.

Senyors, crec que me'n vaig al caixer, amb els que no tenen cap altre lloc on dormir. Almenys, allò ho puc comprendre.