Acció il·legal i agressiva

No sé si és per una falta flagrant per part meva de comprensió dels polítics, però encara no puc entendre el que ha passat avui a la plaça Catalunya. La Conselleria d'Interior, l'ajuntament i els caps dels Mossos d'Esquadra han posat en marxa tot el seu aparell repressiu per dissoldre una manifestació ciutadana, que en tot moment ha tingut la no-violència com a motivació, de la manera més agressiva, hipòcrita i il·legal possible.

Agressiva, perquè la violència ha estat extrema. Algú hauria de fer un curset als Mossos perquè, almenys, no ens insultin a nosaltres ni a les nostres mares just abans de colpejar-nos amb les por-

res i disparar-nos amb pilotes de goma. Hipòcrita, perquè encara abans-d'ahir, per televisió, es veien imatges en què tots els polítics catalans mostraven la seva suposada simpatia amb els indignats, el seu respecte. Il·legal, perquè la seva actuació ha consistit en la incautació absolutament injustificada de tot el material que hi havia a la plaça, agredir persones que estaven assegudes a terra amb les mans alçades, tot això sense cap voluntat de mediació amb l'equip legal de l'acampada, i ni tan sols una ordre judicial que, per dir-ho d'alguna manera, legitimés l'actuació, si és que això és possible.

Notícies relacionades

Controls a les carreteres gironines pel pont de l’1 de maig

El Govern central aprova una instrucció per fer efectiva la prohibició dels ventres de lloguer

No puc entendre el que ha passat si no és en clau d'una mostra claríssima de pànic per part del Govern. I això, penso, és un bon senyal. Ja se sap: que la casta política tingui por del poble és senyal de salut democràtica. Pero no n'hi ha prou. Crec que qualsevol persona amb un mínim de dignitat, o de ganes d'evitar tenir nàusees cada cop que es miri al mirall, dimitiria després del dia d'avui. L'acció ha sigut absolutament absurda. La plaça torna a ser plena, de fet, més plena que mai, perquè avui el Govern s'ha tret la careta tolerant i ha colpejat els cossos de la gent que s'atreveix a alçar la veu. El cos, però mai la fe.

Dimiteixi, senyor Puig, dimiteixi i potser d'aquí un temps podrà dormir tranquil. Almenys d'aquí uns anys podrà dir que un dia va retrobar la dignitat.