La moda va passant

Sembla que la moda va passant. Abandonem la primera plana per anar a la zona mitjana dels diaris. Als informatius, els polítics tornen a acaparar els titulars, mentre que les acampades hi van perdent presència progressivament. Es diu que en l'era de les comunicacions, la informació crea la realitat i no al revés. Tot això són símptomes d'una societat de consum ràpid que busca la immediatesa i el pragmatisme a curt termini. També hem vingut a rebel·lar-nos contra això.

Tota aquesta gent que ens demana propostes concretes, que demana resolucions immediates, haurien de practicar un exercici: pensar en una sola revolució del pensament que es gestés en una setmana. Potser han estat llegint llibres d'història diferents dels meus. O potser no es van plantejar que entre la pàgina de l'edat mitjana i la del Renaixement hi havia molt més que un canvi de pàgina.

Notícies relacionades

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

Catalunya investiga la construcció amb biomassa local

Tot i així, i sempre a títol personal, com a ciutadà que participa en l'assemblea i hi té veu però que no la representa, intentaré pensar en una proposta molt concreta, ja que no és que s'estigui proposant, sinó que s'està posant en pràctica a la plaça Catalunya, a la Puerta del Sol, i a la resta d'acampades que estan tenint lloc a Espanya, i segurament a la resta del món: assemblearisme, autogestió, democràcia horitzontal. Que els ciutadans executin la política, abans que participar-hi. Assemblees de barri, assemblees universitàries, assemblees al lloc de treball. Igualtat, llibertat d'expressió, i d'acció. Només en aquestes circumstàncies es poden construir respostes legítimes.

No podem tenir respostes a tantes preguntes, si encara s'espera de nosaltres que utilitzem les estructures a les quals ens oposem per poder vehicular les nostres propostes. No veig cap altra manera de lluitar contra les mentides que la coherència. Coherència contra incoherència, i encara fa falta explicar-se. I després ens pregunten per què lluitem.