La moda va passant

Sembla que la moda va passant. Abandonem la primera plana per anar a la zona mitjana dels diaris. Als informatius, els polítics tornen a acaparar els titulars, mentre que les acampades hi van perdent presència progressivament. Es diu que en l'era de les comunicacions, la informació crea la realitat i no al revés. Tot això són símptomes d'una societat de consum ràpid que busca la immediatesa i el pragmatisme a curt termini. També hem vingut a rebel·lar-nos contra això.

Tota aquesta gent que ens demana propostes concretes, que demana resolucions immediates, haurien de practicar un exercici: pensar en una sola revolució del pensament que es gestés en una setmana. Potser han estat llegint llibres d'història diferents dels meus. O potser no es van plantejar que entre la pàgina de l'edat mitjana i la del Renaixement hi havia molt més que un canvi de pàgina.

Notícies relacionades

Rodalies perd 1,1 milions de viatgers el novembre, el pitjor registre de l’any

Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar

Tot i així, i sempre a títol personal, com a ciutadà que participa en l'assemblea i hi té veu però que no la representa, intentaré pensar en una proposta molt concreta, ja que no és que s'estigui proposant, sinó que s'està posant en pràctica a la plaça Catalunya, a la Puerta del Sol, i a la resta d'acampades que estan tenint lloc a Espanya, i segurament a la resta del món: assemblearisme, autogestió, democràcia horitzontal. Que els ciutadans executin la política, abans que participar-hi. Assemblees de barri, assemblees universitàries, assemblees al lloc de treball. Igualtat, llibertat d'expressió, i d'acció. Només en aquestes circumstàncies es poden construir respostes legítimes.

No podem tenir respostes a tantes preguntes, si encara s'espera de nosaltres que utilitzem les estructures a les quals ens oposem per poder vehicular les nostres propostes. No veig cap altra manera de lluitar contra les mentides que la coherència. Coherència contra incoherència, i encara fa falta explicar-se. I després ens pregunten per què lluitem.