Paz Vega resisteix a Sol

Es començava a fer fosc a la Puerta del Sol quanLeo Bassi, l'atrevitshowman italià, va desinflar el seu immens ànec de banyera i se'l va endur cap a casa. A falta de joguineta groga,Carles III es va conformar a passar una nit més al costat de l'actriu Paz Vega, la bonica cara de la qual és l'únic que els indignats han respectat de la gran tanca publicitària que cobreix tota una façana del costat nord de la plaça. La imatge és tendra. Ells Criden. Xisclen. Salten. Es queixen. Reivindiquen. S'indignen. I Paz respon als inconformistes amb una mirada plena de dolçor.

Cau la nit, però no decau l'activitat.Per sopar, barra lliure. Hi ha tanta quantitat de menjar que no cap a la zona reservada per emmagatzemar-lo. Es reparteix, es regala, i es demana perTwitter que per favor la gent deixi d'enviar queviures. Ara es necessita amb urgència oli i gasolina per al transformador de la llum, i mantes, tendes de campanya, brides, cordes, megàfons i altaveus.

Però menjar no, de moment, perquè malgrat la prohibició de laJunta Electoral Central, larepública independent de Sol segueix creixent sota els seus sostres deplàstics blaus. L'assemblea dels líders de la revolta ha decidit poc després de les quatre de la matinadano convocar concentracions. Es parla com a alternativa, de passejades per Sol, i d'un minut de silenci al punt de la mitjanit de diumenge. Però ningú va plantejar desmuntar la nova ciutat.

Més de 2.000 persones s'han quedat a dormir

Mentrestant, la vida del combatent indignat transcorre al costat de Carles III en un Sol en quèaquesta nit han pogut dormir més de 2.000 persones.

Però abans de dormir, i fins gairebé les quatre de la matinada, s'han celebrat unadesena d'assemblees repartides a les cruïlles dels carrers que envolten la plaça. A Tetuan amb Carmen, gairebé 200 persones assegudes en cercle escoltaven com David, megàfon en mà, els explicava entusiasmat com havia anat de béel primer dia de guarderia. Buscava voluntaris perquè s'encarreguessin amb ell dels nens dels manifestants. En comptes d'aplaudir, i per no fer més soroll a aquelles hores, els assistents a les assemblees mouen les mans i els dits. Com si fossinmilers de papallones, felices i contentes.

No ho estaven les feministes. Al mateix temps i a pocs metres, un centenar de dones celebraven una altra assemblea just davant d'El Corte Inglés de Preciados. Estaven cabrejades. Molestes. Decebudes. Indignades. Les havien humiliat. Minuts abans, els concentrats havien escridassat i insultat un grup de dones que van penjar el cartell amb el lema: "La revolució serà feminista". El van arrencar. "Ens han humiliat", deia una de les dones. Guapíssima, molt jove, i amb un discurs que a una li fa pensar que encara ens queda molt per batallar.

Una altra "companya" recordava un vell eslògan dels anys 90 "cap agressió sense resposta", i advertia que el que havien patit aquesta tarda a la plaça del Sol era "una agressió en tota regla" que mereixia una disculpa pública en assemblea. Les dones van batre les seves mans i van prohibir fer fotos. Com a elles li va passar a un republicà, que va penjar la seva bandera i l'hi van fer treure a crits.

La plaça és un formiguer

Laplaça bull. Hi ha llits, tendes, cobrellits i cossos a totes les cantonades. Hi ha moments per a l'amor. Petons apassionats al costat de les pancartes i flirtejos a la llum d'una lluna que ahir a Madrid va beneir amb la seva blancor els indignats. Mentre uns lligaven, altres netejaven. Elcomitè de neteja va demostrar la seva diligència repassant, pam a pam, tota la plaça, escombra en mà. Un, fins i tot, va voler acostar-se per escombrar els peus dels policies d'antiavalots que continuaven a la plaça, però va desistir a mig camí. A l'altra punta, altres repartien llibres. A Belén n'hi va tocar un d'Ana María Matute.

Per megafonia, l'spiker, afònic, però amb un equip de so nou que permet que se'l senti per tota la plaça, va recordar als assistents que la concentracióno era un botellon, i va demanar serietat. "No m'agrada semblar que us fumo la bronca, però per favor, les bústies de propostes estan buides, i necessitem saber què penseu i què voleu". I després va demanar voluntaris per alcomitè del respecte,que és una mena de servei propi de seguretat. En parelles i amb una cartolina a la solapa que posa "respecte" patrullen pel campament per garantir l'ordre públic i la convivència.

És increïble que amb tanta gent no hi hagi hagut conflictes. Algun carterista s'ha colat sota els tendals. I de fet, han hagut de penjar cartells advertint "alerta, es roba", però és una anècdota en un mar d'escenes increïbles.

Una mare, amb la seva nòvia, acomiada amb dos petons els seus fills mentre preparen els seus sacs de dormir. Una cua silenciosa i llarga per utilitzar un delsdos banys químics prestats per una empresa, que cedeix el torn a unes dones perquè són membres de la infermeria i estan de guàrdia. Sota un altre tendal, un guitarrista, un violinista i un saxofon acompanyen una jove en un estil que s'assembla al blues i amb el qual tots ballen. En altres sonen els tambors, mentre un venedor xinès de cerveses explica a un pelat com es diu "revolució" en mandarí.

La visita de Kiko Veneno

Notícies relacionades

Zapatero garanteix que Interior actuarà "correctament i amb intel·ligència"

Rajoy diu que si ell fos ministre de l'Interior compliria la llei

S'acostaKiko Veneno. Guitarra en mà i amb la seva banda. Hi ha rumors de concert. Però algú amb sentit comú adverteix que no són hores de cantar. És tard, gairebé són les cinc, sembla que ningú té son. Que prefereixen no tancar els ulls per poder aprofitar cada minut d'una experiència que no se sap quan s'acabarà.

Prefereixen no preguntar-se que passarà dissabte, ni diumenge. Però passi el que passi, el que s'ha viscut fins aquest divendres és gran. Especial. Únic. Se senten com Carles III, de bronze i importants. Són les cinc de la matinada ben tocades, i el son augmenta. La fatiga, al final, pot amb el més ferm i combatiu dels insurgents. El son venç a la república independent de Sol.