Revolució a la islandesa

La plaça ha vibrat durant hores, entre debats espontanis i intents d'estructurar l'enorme flux d'idees que circula per aquesta plaça des que ha sortit el sol. La plaça ha estat tremolant des de fa poc a causa de l'enorme cassolada i l'estrèpit ciutadà que expressava un sentiment per al qual "descontentament" queda molt curt.

Crec que era el soroll dels pilars d'aquest país com el coneixem. Un país que s'està començant a esquerdar. Potser és el soroll de les ungles dels polítics al veure com els seus petits i oblidats cors queden exposats als somnis del poble.

Senyors alcaldables, senyors presidents, vostès ja no ens importen. Ara importa el poble. Fa dos dies que demostrem que és possible viure i coexistir d'una altra manera. Aquests dies, la plaça de Catalunya és una ciutat estat, estat lliure i horitzontal, on no hi ha organismes de control perquè no són necessaris.

Ara comença l'assemblea. Els habitants de la plaça hem estat tot el dia esforçant-nos per donar una estructura a tot el que aquí està passant. Volem ser coherents, i hem de trobar el punt ideològic que ens reuneixi per seguir cap endavant i que al mateix temps aglutini els que encara no se'ns han unit. Que vinguin a la plaça amb nosaltres a demostrar que es pot coexistir de manera horitzontal, sense organismes que organitzin, sense líders que liderin. Només el poble i la seva veu.

Notícies relacionades

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

Catalunya investiga la construcció amb biomassa local

Els que son aquí des del principi ja només som un més. Un més de la multitud que subsisteix i resisteix gràcies a la solidaritat dels conciutadans, que han estat portant menjar a la plaça des que això va començar. Tot tremola, i el que retrona és la veu del poble. Callen els covards i parla el poble. Gràcies, companys, ciutadans, germans. Gràcies per aquest dia de lluita i llibertat.

Seguim resistint, i ja no hi ha res que ens pugui parar. Revolució a la islandesa.