EL PERIÓDICO celebra l'èxit de l'edició en català

El 1997, més dues dècades després del final de la dictadura i, amb ella, de l'opressió lingüística, els quioscos de premsa a Catalunya seguien parlant en castellà. Alguns diaris, sobretot comarcals, i un grapat de revistes especialitzades s'atrevien a dirigir-se al públic en català. La seva difusió era menor (per exemple, 34.000 exemplars de l'Avui davant els més de 200.000 d'EL PERIÓDICO), es perdien entre les piles de publicacions en castellà. Llançar-se a aquest mercat difícil amb un gran diari completament en català semblava una aventura arriscada, potser fins i tot temerària. Tretze anys i mig després, EL PERIÓDICO va celebrar ahir el número 5.000 de la seva edició en català, que des del primer dia va disfrutar de bona salut i representa el 40% de la difusió del diari.

La premsa en català era un desert on gairebé ningú gosava endinsar-se. «Sense el coratge d'EL PERIÓDICO i del seu editor, Antonio Asensio, no estaríem celebrant aquí els 5.000 números. Mentre nosaltres ens atrevíem, uns altres s'ho miraven amb displicència», va dir ahir el director del diari, Enric Hernàndez. Des d'aleshores ha crescut sota la tutela d'EL PERIÓDICO, com a líder del sector, un bell i verd oasi per a la premsa diària en català. O més que un oasi, segons Hernàndez, que va ressaltar que aquestes 5.000 edicions han aplanat el camí per als altres: «Ara, llançar una edició en català d'un diari no és tan heroic com en aquells temps. Els que ho intenten ara, es troben un carrer asfaltat i ben il·luminat».

A L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS / Ho va dir al bonic pati barroc de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al carrer del Carme de Barcelona, on el president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar l'exposició Fem els 5.000, una selecció de les millors i més rellevants portades, un viatge pel túnel del temps també. «¡Quantes coses han passat en 14 anys!», se sorprenia l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Entre els assistents hi havia dos expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i José Montilla; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president del Grup Zeta, Antonio Asensio Mosbah; l'exdirector d'aquest diari Antonio Franco, amb la direcció del qual va néixer l'edició en català, i un gran nombre de polítics, diputats, empresaris i representants de la societat, amb el president de l'IEC, Salvador Giner, com a amfitrió.

«Acollim molt contents aquests primers 5.000 exemplars -va dir Giner- ja que EL PERIÓDICO ha creat amb la seva edició en català un pont entre el nostre idioma i la societat. Ha dignificat i popularitzat, en el bon sentit de la paraula, el català». L'alcalde Hereu va recordar que el llançament va ser «un pas fonamental per normalitzar i popularitzar el català. Va ser un senyal molt important, i un gran exemple, que el diari més llegit fes aquest pas».

LLENGÜES AMIGUES / I això no va ser fàcil. El 1997 hi va haver molts mesos de preparació per portar als quioscos un diari bilingüe, dues versions idèntiques, des de la primera fins a l'última pàgina, des dels titulars de portada i el Tema del Dia fins a les notícies breus i l'agenda, però en dos idiomes diferents, encara que «llengües amigues», segons Hernàndez.

Un sistema de traducció que s'ha anat perfeccionant amb el pas del temps, i que permet als col·laboradors d'aquest diari entregar els seus articles també en català, si així ho volen. Un sistema, no obstant, que no és totalment informàtic, sinó que necessita bons ulls i mans, un equip de lingüistes i periodistes que, per exemple, han de quadrar cada dia els titulars, que poden variar en format i sentit si es passen literalment d'un idioma a l'altre.

Notícies relacionades

La verdadera història de la premsa en català

¡Català exprés!

LLENGUATGE CORRECTE / «Hem d'agrair a EL PERIÓDICO que en la seva edició catalana utilitzi un llenguatge correcte, no l'erudit allunyat de la gent però tampoc el català vulgar que està tan en auge», va afirmar el rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Pere Alavedra.

El català, des que va néixer EL PERIÓDICO en aquesta llengua, ha anat penetrant en àmbits on abans no era gaire habitual. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, en va posar un exemple. «Al sindicat, el castellà era l'idioma comú abans, però ara es parlen les dues llengües amb total normalitat, sense cap conflicte -va dir-. Això fa 15 anys no era tan normal i també és mèrit de l'edició d'EL PERIÓDICO en català».