Cervells en fuga

Són espanyols. Joves. A la trentena. Professionals qualificats. Molts d'ells, altament qualificats. Parlen idiomes. Són immigrants a Austràlia. Al confí del món. Als antípodes. Són talents en fuga. Van fugir de la falta de feina o de l'infrafeina i dels salaris mileuristes a Espanya.

Un grup d'ells resideix a Fremantle, el municipi de l'àrea metropolitana de Perth, que és on, al port, hi ha atracat l'Hespérides. El químic Oriol Aixalà, barceloní de 33 anys i lector d'EL PERIÓDICO en la distància, i els seus amics espanyols han convidat per mitjà d'aquest diari els investigadors i els militars de l'Hespéridesa una paella de benvinguda. A canvi, demanen que els expliquin algunes històries científiques i marineres. La cita és dimecres a la nit a casa d'Aixalà. Tres dies abans, diumenge passat, havien explicat les seves a l'enviat especial d'aquest diari al voltant d'una taula amb un deliciós peix acabat de pescar per ells mateixos en una platja de Fremantle.

Integren el grup d'emigrants o immigrants (segons es miri des d'Espanya o des d'Austràlia) una quinzena de persones, potser algunes més. Tenen edats semblants, excepte la catalana Núria, la més veterana, que va arribar a Austràlia els anys 70 i és la pedra angular de la penya. Es reuneixen com a mínim un cop per setmana. Queden a casa d'un o altre, o surten junts a prendre cervesa, a passar una estona a la platja o a escoltar música en algun dels molts cafès de Fremantle que ofereixen actuacions en directe.

Oriol Aixalà --"posa-hi també el segon cognom, Marimon, que la meva mare estarà contenta"-- fa tres anys i mig que és a Fremantle. És un dels principals animadors del grup. "L'Oriol és incansable", diu Javier, bomber forestal, 33 anys, lleonès excepte quan cuina paella. Llavors és alacantí: va néixer a Alacant i va créixer a Lleó. "Sempre té a punt una convocatòria per a una festa, una paella, una sortida. La invitació als expedicionaris de l'Hespérides, sense anar més lluny, va ser idea seva", continua Javier.

Quan va acabar la carrera a Barcelona, l'Oriol va trobar feina en una multinacional química sueca. A Suècia. Va treballar allà durant un temps, fins que fa tres anys i mig un client australià li va oferir feina a Fremantle. L'oferta era interessant. No s'ho va pensar gaire. Va fer les maletes i va canviar les gèlides nits escandinaves per l'ardent sol australià. Acaba d'aconseguir la residència permanent. D'aquí un any podrà obtenir la doble nacionalitat.

Aquest jove químic és, ja es deu haver deduït, un xicot intel·ligent, inquiet, despert i molt obert. Però aquestes qualitats no expliquen per si mateixes el seu periple. "La principal raó per marxar d'Espanya va ser la falta de feines amb sous raonables, si més no en la meva professió".

A Austràlia, el salari mínim interprofessional, el que cobra un treballador no qualificat i acabat d'arribar és al voltant de 15 dòlars per hora, que ve a sortir per 2.400 dòlars al mes, és a dir, uns 1.800 euros. La vida és cara, però la diferència salarial amb Espanya, regne del mileurisme, és abismal.

Uns motius semblants van portar a Fremantle la resta dels membres del grup. Com el biòleg d'Azkoitia Santiago Larrañaga, de 35 anys. Després de doctorar-se a Espanya, va fer un postdoctorat al Canadà. A l'acabar, al seu país no l'esperava cap oferta de treball. A Austràlia sí que va aconseguir feina i un bon sou, a l'Edith Cowan University, batejada així en honor a la primera dona parlamentària d'Austràlia. Va arribar a Fremaltle fa nou mesos.

L'anestesista val·lisoletana Cristina Cilla, 34 anys, fa dos anys que treballa a l'hospital de Fremantle. Treballava a l'hospital de Bellvitge, però no estava d'acord amb els sous que paga la sanitat pública espanyola. Va enviar un currículum i la van acceptar immediatament.

Tenen poc a veure aquests emigrants amb els de l'Operació Cangur, els obrers manuals espanyols que van emigrar a Austràlia els anys 50 i 60 per tallar canya, cultivar el camp o treballar a les foneries. Però, com ells, comparteixen històries de necessitat (un altre tipus de necessitat, per descomptat), de superació i de desarrelament. Un sentiment, aquest últim, que combaten fent pinya entre ells. "A Espanya, els espanyols es queixen que els immigrants s'ajunten entre ells i no s'integren; però és el mateix que fan tots els emigrants al món, com nosaltres aquí", intervé Javier, el bomber. És un mecanisme de suport i defensa mútua.

La feina és abundant; els sous, alts, i la vida, plàcida. Aquest és l'anvers de la moneda. El revers, la melancolia, la nostàlgia de la família i els amics que es van quedar a Espanya. "I del pernil i de sortir de canyes fins a altes hores", apunten la Cristina i el Javier.

També hi ha David Ángel Toribio, madrileny, de 38 anys. Va arribar a Austràlia molt abans que els seus amics, el 1984. Treballa a la companyia elèctrica com a tècnic en xarxes d'alta tensió. "Quan a casa li demano que arregli un endoll, diu que aquesta feina no és de la seva categoria", fa broma la seva dona, Tatiana, de 39 anys, que va arribar a Fremantle els anys 80, amb la seva mare, refugiada política xilena.

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

El David i la Tatiana tenen clar que ja no es mouran d'Austràlia. Els altres no tenen una idea gaire consolidada sobre si tornaran o no a Espanya. Excepte el Javier. "Tard o d'hora tornaré", diu. "La vida aquí és molt diferent, molt individualista, molt autocomplaent, molt conformista, amb poc sentit comunitari". Ell no ho tindrà malament per tornar. Té una excedència com a agent forestal a Guadalajara.

Les històries de la penya espanyola de Fremantle posen punt final a aquest bloc,A bord de l'Hespérides,en què EL PERIÓDICO ha explicat dia a dia el desenvolupament de l'etapa Ciutat del Cap-Perth de l'Expedició Malaspina, la missió d'investigació oceanogràfica més important de la història d'Espanya. Punt final si no és que el grup d'Oriol Aixalà explica demà o dijous als lectors d'EL PERIÓDICO com va anar el seu sopar amb els científics i els militars de l'Hespérides. Continueu atents, sisplau.